D'ençà que la meva estimada Charo ( no us perdeu el seu canal de Yotube i les seves fabuloses ressenyes) em va recomanar llegir a Diego Ameixeiras no he deixat de fer-ho. Cada llibre llegit, aquest és el cinquè, m'ha fet gaudir més que l'anterior i és que Amaxeiras és d'aquells autors que creix en cada nou treball. Amb aquesta darrera novel·la, l'autor va guanyar el Premi de la Crítica 2021 de narrativa gallega.
Ameixeiras ens porta una novel·la negra sense policies, ni detectius, ni assassins, ni tan sols misteris a resoldre. És una crítica àcida, com totes les que ell fa, a la societat. Ens fa transitar pels laberints de la marginalitat i la foscor, dona veu aquells que la majoria de vegades són invisibles i als qui rarament algú escolta.
Mateo lluita per sobreviure venent cocaïna i sumant-se als disparats negocis que li ofereix
Silvio, un vell amic i el seu millor client. La seva vida no ha estat precisament un camí de roses, però una petita espurna d'esperança apareix amb la tornada d'
Irene, el seu ran amor, quan ell pensa que la seva vida ja no té sentit després de la mort dels seus pares en un accident de trànsit.
Per redimir-se de tot el mal que ha fet ajuda en un banc d'aliments capitanejat pel pare
Andrés; ajuda a
Eulàlia, una professora jubilada i amb problemes de mobilitat i col·labora en la rehabilitació d'un centre cívic amb un grup d'anarquistes. Però el pes de les accions comeses en el passat i les seves (males) decisions són més fortes que les seves ànsies de redempció i l'acabaran arrossegant al cantó fosc.
Ameixeiras ens porta uns personatges, tant el de
Mateo, com tot l'elenc de secundaris, de carn i ossos, gent que viu i es mou per l'extraradi d'Ourense, però que podria fer-ho pel de qualsevol ciutat de la nostra geografia. Tots ells tenen un pes específic en la trama, en la vida i les decisions del protagonista. Tots, d'una manera o altra, marginals, arrossegant traumes del passat i intentant encarar un futur que acostuma a donar-los l'esquena.
A l'inici deia que hi trobem una forta crítica social: misèria, pobresa, immigració, narcotràfic, drogoaddicció, anarquisme, solitud... són els temes que l'autor aborda en la seva novel·la, però també hi ha lloc per l'esperança, la lleialtat, la comprensió i l'amor. Una de freda i una de calenta, com a la vida.
Una novel·la i, sobretot, un autor a tenir molt en compte.
