La literatura asiàtica és una de les meves grans assignatures pendents, He llegit alguna cosa, però realment molt poca. Vaig començar l'any amb un dels millors llibres que he llegit mai i era d'un escriptor japonès,
Tanizaki i entro al darrer trimestre de l'any llegint una meravella de la literatura xinesa:
'El club de la buena estrella' d'
Amy Tan.
Buscant informació sobre l'autora, llegeixo que aquesta va ser la seva primera novel·la. En ella ens explica la vida de quatre dones xineses acabades d'immigrar als Estats Units, a causa de la guerra amb el Japó, i de les seves quatre filles ja nascudes a Amèrica. L'acció transcorre a partir del 1949 quan les quatre mares es reuneixen a la Primera Església Baptista Xina a San Francisco i acorden continuar trobant-se per jugar mahjong, tal com ho feien al seu país. El seu grup de joc s'anomena 'El club de la nona estrella'.
El llibre està estructurat en certa manera com un joc de mahjong: quatre parts dividides en quatre seccions. Les quatre parts inicials estan explicades per mares i filles alternativament: dues parts per cada generació de dones. Mentre que els capítols que formen cada un dels blocs, estan escrits des del punt de vista de cada una d'aquestes dones. Això et permet anar-nos submergint en la vida de cada una d'elles. Veure el punt de vista de totes les protagonistes aconsegueix que arribem a entendre el seu comportament i la seva manera de pensar i actuar davant certs aspectes de la vida.
De fet les protagonistes són tres mares i quatre filles, ja que
Suyuan Woo, representa que mora abans de començar la història, tot i que hi és molt present. És la seva filla,
Jing-Mei Woo qui ocupa el seu lloc al
Club de la bona estrella i d'aquesta manera descobrirà el secret de la seva mare. Aquest descobriment farà que la perspectiva de la relació amb la seva mare i també amb les seves arrels xineses, canviï.
És un llibre ple de matisos i detalls. Tracta molts temes, però principalment ens parla de la relació entre mare i filla: del conflicte continu entre les dues generacions de dones. Les unes més preocupades per elles mateixes i el seu entorn, mentre que les altres veuen amb gran penúria com els seus orígens es van perdent i com les seves filles reneguen d'ells. Les mares volen seguir exercint una forta influència en les seves filles, mentre que aquestes ho consideren una intromissió a les seves vides i responen com les noies americanes que són: ells són lliures de decidir què, amb qui on i quan.
També aborda les relacions de parella, ja que algunes de les filles estan a punt de casar-se o de divorciar-se. I ambdues situacions són examinades amb lupa per les seves mares.
Amy Tan ens perfila perfectament que suposava ser una dona a la Xina de Mao i en l'Amèrica del segle XX. Dues cultures quasi antagòniques vistes per dues generacions de dones que tot i les diferencies s'assemblen més del que volen admetre.
Una lectura àgil tot i la quantitat de protagonistes, situacions i detalls que hi trobem. Una meravella de novel·la que ha fet que tingui moltes ganes de seguir coneixent a la seva autora.
