Els fets que presenta estan basats en una sèrie de fets reals, tot i que l'autor remarca que estem davant una ficció, el rere fons de tot plegat no deixa de ser força real tal com ens explica en la solapa posterior del llibre: 'una guerra pel control del territori i el narcotràfic a Barcelona entre diferents grups criminals, durant els anys 2016 i 2017, va portar la sang als carrers i va omplir de titular la premsa del moment[...]' Per situar-nos millor en els fets que en aquesta solapa ens avança, l'autor col·loca una sèrie de píndoles extretes de la premsa del moment.
Xavier Álvarez ens porta una novel·la coral amb un seguit de personatges que tenen en comú un passat dolorós i el rancor que en ells ha niat al llarg del temps. Podien decidir entre continuar amb la seva vida o passar comptes amb els causants del dolor, i opten per passar comptes...
El paper de sicaris extremadament violents, amb unes escenes dures de pair —l'autor no estalvia la cruesa dels fets, no la rebaixa, ens les presenta amb tota la duresa que el moment i la trama requereixen, fet que com a lectora agraeixo enormement— i que fan que deixes la lectura durant uns segons... només uns segons, perquè tot i el mal cos que et deixa vols, necessites continuar endavant.
No exempta d'una gran dosi de crítica social: violència de gènere, pederàstia, drogues..., la novel·la ens fa pivotar d'un personatge a l'altre com un trencaclosques al qual sempre manca una peça: la del sicari que va originar tot el dolor i a qui ningú ha pogut donar caça.
Unes peces que aniran encaixant a poc a poc, i que al final ens porten una trama rodona, amb un seguit de personatges, alguns dels quals t'arriben a tocar la fibra sensible i empatitzes amb ells; cert que els seus actes són reprovables, però et fa pensar que hauries fet tu en les seves circumstàncies i la resposta no és gens fàcil ni, de vegades, políticament correcte.
Un final que a mi personalment em va crear un nus a l'estómac, no l'esperava tot i ser tristament lògic... I un epíleg que em va arrancar un ampli somriure. En definitiva una novel·la que m’ha atrapat i que m’ha fet gaudir i patir a parts iguals.
