'El dilema de viure' és de difícil classificació, però jo acostumo a fugir de les etiquetes, per a mi és un exercici de valentia i de generositat envers el pròxim.
L'autora, la
Carme, posa de relleu un dels grans temes tabús de la nostra societat: el suïcidi. Un d'aquells temes que ens fan por, que evitem parlar-ne obertament i que solem obviar i, sobretot, amagar si en sabem d'algun cas i més si aquest ens toca directament.
Ella ha tingut el coratge d'explicar-nos la seva pròpia experiència, de buidar-se completament, d'obrir el seu cor i la seva ànima als lectors. Ho fa de manera planera, comprensible per a tothom, però documentant-se, citant llibres, obres i autors.
La
Carme ja va tenir el coratge de fer front al que li va succeir explicant-ho per a tot el públic de TV3 en un programa en horari de màxima audiència. I tornar a mostrar el seu valor al despullar-se com ho fa en aquest llibre.
La seva decisió de publicar quelcom tant íntim, amb la intenció de posar sobre la taula la necessitat que hi ha de trencar certs tabús i parlar obertament de les malalties mentals, l'honra i diu molt d'ella com a persona.
A intentar suïcidar-se hi arriba després d'una depressió ocasionada per una gran desil·lusió, per sentir-se enganyada i estafada en una cosa que li feia tremenda il·lusió i quan està passant un moment vital força delicat. I ara, després dels anys, quan ja ha sortit d'aquell pou, però quan és conscient que ni ella ni ningú està exempt de tornar-hi a caure, s'atreveix a explicar-ho perquè tots entenguem com s'arriba a una situació tan delicada, tan extrema i perquè veiem la necessitat de parlar-ne obertament i deixem de considerar que hi ha certs temes que son tabú.
