Fa temps que soc una gran seguidora dels autors de novel·la negra francesos, tot i això aquesta l'havia tingut dues vegades a les mans i mai m'havia acabat de decidir, va ser a l'apuntar-me al club de lectura on-line 'La tensió psicològica en el relat d'intriga i policial' quan no em va quedar més remei que llegir-lo.
La novel·la de Sandrine Destombes va obtenir el premi al millor thriller de l'any. Si parlen de thriller psicològic, res a dir-hi, ja que aquesta funció la compleix al cent per cent. Si parlen de novel·la negra, tinc els meus dubtes que ho sigui, sincerament.
Cert és que només llegir el pròleg et quedes enganxat a la lectura. En format de petites notícies que semblen ser d'un noticiari de televisió ens assabentem de la desaparició el 1989 de dos bessons, els germans Solène i Raphaël Lessage i la desaparició al cap de trenta anys, 2018, d'una altra nena, la petita Nadie, també d'onze anys igual que els petits Lessage. El primer cas mai es va resoldre i el policia que es va encarregar de la investigació, ara ja retirat, serà peça clau per intentar resoldre les noves desaparicions (sí, n'hi haurà més d'una)
Cada final de capítol és un sotrac pel lector, un nou interrogant s'obre, el ventall de gent implicada i de possibles sospitosos és cada cop més ampli, però pel camí es queden una sèrie de preguntes que mai obtenen resposta, així com una sèrie d'incongruències argumentals que et fan una mica enrere.
Tot i aquests aspectes negatius (que pesen i molt) l'autora sap tenir atrapat al lector esperant quin serà el desenllaç de tot plegat. I, aquesta és una fita força difícil, ja que a mesura que avances hi ha cada cop més coses que grinyolen, però així i tot no abandones la lectura.
Ni els personatges, ni gran part de la trama són creïbles. Els personatges per poc treballats i per unes actituds força indolents davant de fets esfereïdors com és la desaparició d'infants d'onze anys. I certs girs de la trama… perquè no hi ha, certament, per on agafar-los. Hi ha escenes d'una duresa i una foscor que costen de pair, però que són inversemblants i perden part de la seva força narrativa.
Crec que la història podia haver donat molt més de si, però que s'ha quedat en un intent de… Recomanable per lectors que no vulguin ni pensar ni fixar-se en res, que s'empassin les pàgines per arribar a un final i busquin una lectura entretinguda, aquesta funció sí que la compleix, ja he dit abans que té el gran encert de saber mantenir la tensió molt alta al llarg de tota la trama i mantenir al lector enganxat per moltes incongruències que hi trobi.
