Les primeres setmanes de Donald Trump a la Casa Blanca no fan sinó resultar del més inquietant. No és que es compleixin els pitjors auguris que el personatge ens podia fer suposar, sinó que la seva actitud i actuacions són molt pitjors del que podíem imaginar. Molta gent vam pensar que Trump s’havia construït un personatge públic apallassat, autoritari i repugnant que l’ajudés a guanyar les eleccions per la via populista enfront a la correcció de l’establishment que significava Clinton, però que mudaria cap a formes més convencionals, respectuoses i acceptables una vegada que obtingués la Presidència i que, si de cas, mantindria alguna expressió pública extemporània de cara a mantenir la fidelitat de la seva clientela, per no decebre’ls del tot. De moment almenys, sembla disposat a mantenir la seva pitjor versió i iniciar un camí que no farà sinó generar conflictes al interior dels Estats Units i augmentar la inestabilitat i els riscos a nivell internacional. El discurs de presa de possessió va tenir tots els elements per fer-lo grotesc: la frase central extreta literalment del dolent d’una pel·lícula de Batman, passatges textuals d’una sèrie de dibuixos animats, menyspreu a les dones i a les minories, to amenaçador i xulesc…
El pas següent, conformar un Govern on hi ha el bo i millor dels interessos industrials i corporatius dels Estats Units, així com la inevitable presencia, com a tots els governs occidentals, de gent provinent de Goldman Sachs. Un especulador ric que guanya les eleccions en nom de protegir els interessos dels perdedors de la globalització i que constitueix un primer executiu on els seus membres acumulen un patrimoni superior als 100.000 milions de dòlars. Una mostra de cinisme gairebé insuperable, on el responsable de medi ambient és un negacionista del canvi climàtic, el de sanitat vol liquidar la incipient sistema de salut pública que significava “l’obamacare”, es baixen els impostos de societats i a les grans fortunes, es qüestiona el dret a l’avortament, es completa un mur de separació amb Mèxic i es deixen de complir els acords internacionals signats. Tot això, adobat amb declaracions antieuropeistes, de reforç de vincles amb la Gran Bretanya del Brexit, d’aproximació a Rússia i als partits europeus d’extrema dreta, confrontació oberta amb Xina i el món àrab i assumpció sense cap restricció dels plantejaments més agressius de l’estat d’Israel. Difícil de ser més eloqüent amb tants pocs dies i alhora de resultar més preocupant.
Mentrestant, la borsa de Nova York reacciona amb autèntic fervor, creixent el seu indicador fins més enllà del que havia anat mai. Autoritarisme polític, liberalisme econòmic extrem, promesa de desregular absolutament el sector financer, abandó de qualsevol condicionant mediambiental per les companyies petroleres, proteccionisme de les companyies americanes y agressivitat verbal cap a l’exterior, creen les millors condicions i expectatives possibles per a els grans negocis, entre ells el de la producció d’armament. Els aturats de Nebraska que van votar Trump pensant que representaria els seus interessos enfront dels de Wall Sreet, s’hauran de conformar amb l’aliment ideològic de les frases provocadores i extemporànies del nou President. Probablement va ser l’actriu Meryl Streep qui, dies enrere, va explicar millor la significació perversa de l’actitud i el comportament de Trump: “I aquest instint d’humiliar, quan està modelat per algú a la plataforma pública, per algú poderós, es filtra dins la vida de tot món, perquè com que dóna permís perquè una altra gent faci el mateix. La manca de respecte convida a la falta de respecte. La violència incita a més violència. Quan els poderosos fan servir la seva posició per abusar d’altres, tots hi perdem …”
