«El Fals trillar del carrer d'en Roig» és una novel·la negra, bé el títol ja ens dona una pista del que torbarem, però és que és molt més que això. Ja des de les primeres pàgines veien els tocs costumistes que ens acompanyaran al llarg de tota la trama: la vida dels veïns d'un carrer d'un poblet de la costa del maresme, Vilassar de Mar; però que ben bé podria ser qualsevol altra localitat.
Anna Lleonart ens porta u protagonista, que ens relatarà la història en primera persona, que és genial. En Florenci arriba a la vila del maresme de la mà de la seva senyora, deixant enrere el barcelonès i aristocràtic barri de la Bonanova, i tan bon punt aterra al carrer d'en Roig començarà a tafanejar i ficar el nas on no el demanen fent que succeeix un seguit de successos que ratllaran la bogeria. Florenci, és un classista de manual que es creu superior a tots els seus veïns, als qui no suporta en absolut. El treball que l'autora ha fet amb la seva creació és excepcional.
Però no és l'únic, la resta de personatges que pul·lulen pel carrer d'en Roig són dignes d'estudi. Tots ells rodons, ben treballats i sobretot creïbles, en especial un tercet de iaies que ens robaran el cor només conèixer-les: l'Elvireta, la Dorita i la Lola.
Lleonart ens presenta un canvi de rols força interessant: Florenci, el nostre protagonista, està casat amb una Registradora de la propietat que cada dia baixa a Barcelona per anar a treballar, mentre que ell s'ocupa de la intendència de la casa. Bravo! Moltes vegades trobem a faltar aquest trencament amb els rols "auto imposats" per la societat en què vivim i quan te'ls trobes, i a més en una excepcional novel·la negra, s'agraeix molt.
Les pàgines de «El Fals trillar del carrer d'en Roig» estan amarats d'una subtil ironia; d'un humor molt negre i d'escenes i personatges delirants. Una trama senzilla sense grans pretensions que ens recordarà al més divertit dels vodevils.
