Tanquem dos dies a la zona de Hida, coneguda com els alps japonesos. Hi vam arribar amb un tren travessant una zona plena de muntanyes, túnels i molta aigua. Baixa aigua per tot arreu! Rius, canals, corriols… i ben neta i freda! El centre d’operacions ha sigut Takayama, ciutat amb un nucli històric ben conservat i a on es poden veure carrers i cases com les que hi havia fa segles al Japó.
En aquest punt ens hem allotjat en un Ryokan, els hotels clàssics japonesos. L’experiència ha sigut magnífica. La gent al Japó ja és super atenta i correcta però el personal del centre és una passada. Podriem dir que ha sigut una parada tècnica en el camí després d’haver suat Kyoto i encarar la bogeria que crec que serà Tòquio. A Takayama hem fet el japonès: ens hem banyat als Onsen -banys japonesos- hem passejat amb Yukata -sí, i no era l’únic xD- i hem menjat força bé.
El més típic de la zona és la vedella de Hida, que juntament amb la de Kobe és reconeguda a tot el país. És una passada de bona! Vermellosa, amb tiretes de greix i un cop feta (te l’has de coure tu mateix a la taula) es desfà a la boca. No entenem com aconsegueixen aquesta textura sense cap tendrum. Recomanable del tot si passeu per la zona! També hem provat gyozas i soba. Tot deliciós!!
Des de Takayama es poden fer diverses excursions a altres pobles de la zona i nosaltres hem visitat Shirakawago. La seva característica són les cases amb la teulada inclinada i feta amb palla seca. L’objectiu de la construcció és suportar les fortes nevades de l’hivern. Tot pintoresc!
Res, me’n vaig cap al futón que toca dormir al terra com feia en Nobita! En qualsevol moment pot sortir en Doraemon de l’armari!!!
