La gent de Silicon Valley no estan fets per seguir les normes ni acceptar limitacions. Elon Musk n’és l’exemple més cridaner, però podríem citar també a Jeff Bezos o bé Mark Zuckerberg. No estan avesats seguir les regles o respectar el que és comú, tampoc tenen el costum de pagar impostos. Tenen un concepte llibertari de la seva existència però, curiosament, necessiten un Estat que blindi i protegeixi els seus privilegis. Sembla mentida, però la tecnologia digital amb la seva dinàmica de guanyador únic ha creat autèntics senyors feudals que campen pel món com si fos la seva finca particular. El pitjor és que tots nosaltres ho acceptem plenament i ens conformem a fer de manera creïble la nostra funció de súbdits fidels. No només acumulen una riquesa ingent -Elon Musk té un patrimoni equivalent al PIB d’Israel o bé d’Irlanda-, sinó que ostenten un nivell de poder absolutament desmesurat. De fet, demostren continuadament que, especialment, els interessa aquest segon aspecte i que es noti de manera eloqüent. Són molt rics, però també narcisistes, egocèntrics i amb un pou immens de vanitat insatisfeta. Es dediquen a multitud de negocis, però especialment a qüestions estratègiques i de seguretat, fent que bona part dels països depenguin d’ells.
Musk controla, a més de Tesla, la xarxa X, la cursa cap a Mart, sistemes de satèl·lits i tecnologies de control i seguretat. El que fa Israel, depèn d’ell, com també deixa en la ceguera a Ucraïna per a benefici de Rússia. Mark Zuckerberg controla per mitjà de Meta tant Facebook com Instagram, acumula, juga i es ven les nostres dades, tot esbiaixant per encàrrec les informacions o rumorologies diverses que rebem. Va ser decisiu, mitjançant Cambridge Analítica, amb el resultat del Brexit, la victòria de Trump del 2016 i interfereix en tots els processos electorals al país que sigui. Ara, per agradar Trump, ha eliminat el programa de verificació a què sotmetia els continguts penjats. En nom de la llibertat, ara s’instaura la mentida i la manipulació com una de les belles arts. Jeff Bezos, que a més de propietari d’Amazon ho és del Washington Post, va impedir que aquest diari, tradicionalment d’orientació Demòcrata, donés suport Kamala Harris a les darreres presidencials americanes, tot creant un conflicte intern al diari, però també de credibilitat periodística. Tots han jugat a favor de la victòria de Trump, la manipulació feta amb les seves eines tecnològiques, però també analògiques, ha estat fonamental. No entenen el concepte de neutralitat que, si més no, havien intentat simular anteriorment. Ara, ja tot és en obert i descarnat. Des de la victòria de Trump, la cotització en borsa de les seves empreses ha pujat com l’espuma. Diuen que Musk ja té cent mil milions més de patrimoni.
L’escenari global que s’obre amb Trump i els cavallers tecnològics fa basarda. Creen i necessiten moure’s en el caos a més de crear la inquietud que som dirigits per persones imprevisibles, temeràries, boges. Tot s’ha convertit en un irresponsable gran espectacle on la racionalitat, la temperança i la prudència hi tinguin res a dir o a fer. L’extrema dreta es frega les mans. Es tracta, especialment, de desarticular el model europeu i el que significa. La interferència en eleccions europees serà constant amb pro de l’extrema dreta antieuropeista. S’instal·la un nihilisme que barreja la política amb l’entreteniment tot conduint i manipulant els malestars. La democràcia, el seu funcionament, però especialment la seva cultura, estan realment en perill com no hi havia estat ençà de la Segona Guerra Mundial. Les plataformes d’internet, amb un nivell de concentració de poder insuportable, s’han aliat amb el populisme de la dreta més extrema. Liquiden tot concepte del què és públic i social, per instaurar un món d’éssers aïllats. El preu a cobrar-se és la democràcia. Els rics de veritat han entès que necessiten l’Estat posat al seu servei, però els hi sobren els sistemes democràtics i, encara més, la gent lliure i ben informada. Necessiten autòcrates legitimats per eleccions i, per això, ja conduiran les nostres percepcions de manera adequada. El món mai ha estat del tot segur, però mai tan confús i imprevisible com ara. Quan un futur president o bé un venedor de cotxes amenacen en ocupar Groenlàndia, intervenir a Panamà, annexionar-se el Canadà o bé envair la Gran Bretanya, l’esperpent és ja de proporcions bíbliques. El caos, però, acostuma a ser una aparença. Sempre té una lògica, una gestió i, especialment, molts beneficis pel que hi navega.
