Tove Jansson ens porta un recull de petites històries protagonitzades per la Sofia i la seva àvia. És un total de vint-i-dos relats que es produeixen durant l'estiu finlandès. Al llarg d'aquest episodies, l'autora ens mostra les relacions familiars entre la Sofia, el seu pare i la seva àvia. La Sofia ha patit la pèrdua de la seva mare, tràngol que no ha acabat de superar. Mentre el seu pare buscarà refugi a la feina i aïllant-se en la seva soledat, ella compartirà els dies d'estiu amb la seva àvia.
La relació entre totes dues és força peculiar, de fet l'àvia és tot un personatge força allunyat de les àvies afectuoses que expliquen històries a les seves netes que les escolten embadalides. La diferència generacional quedarà força patent al llarg de tot el llibre. L'entorn i la naturalesa salvatge que les envolta són tan protagonistes com l'àvia i la nena.
Totes dues es passen el dia inspeccionant i explorant el paisatge que les envolta, recorrent l'illa on viuen buscant i recollint pedres i trossos de fusta que el mar arrossega fins a la sorra de la platja. Parlen, discuteixen i es confabulen, Tenen una relació complicada, aspre i càlida a la vegada. Les seves converses poden versar sobre temes tan profunds com Déu i el dimoni o tan mundans com les formigues.
Un llibre que ens endinsa dins les complicades relacions intergeneracionals, la diferent manera d'intentar superar un tràngol dolorós, i que ens apropa a la natura amb les descripcions acuradíssimes que ens fa l'autora.
M'ha agradat força la narració i les descripcions de Jansson, he gaudit d'una prosa neta, polida i brillant, però m'ha mancat quelcom. Hi ha massa episodis molt semblants; personatges que apareixen en un moment determinat i que no tenen cap mena de continuïtat, fent-me la sensació que només i són per omplir planes.
