Masanés ens presenta una novel·la que transcorre durant els anys de la guerra i la postguerra a les terres de Lleida, més exactament als pobles i les terres del Pallars Jussà.
En Miquel Clua, protagonista i narrador de la història, interpel·la directament al seu interlocutor a qui explica la seva història que comença amb ell i sis nois més d'Esbarzevina —'un poble al cul del món[…] Un poble oblidat amb unes regles i una jurisdicció pròpia. Un món a part' (pàg. 17)— a la presó de Lleida, on han anat a parar per no presentar-se a files i d'on aconsegueixen escapar i tornar a casa. A partir d'aquí i fent servir una sèrie d'anacronies ens anirà explicant la vida així com la seva relació amb dos dels companys de presó: l'Estanislau i en Jaume, la tensa relació entre aquests dos o com va conèixer i es va casar amb la Conxita. Fins al final no sabrem qui és l'interlocutor d'en Miquel, però creieu-me quan dic que val la pena arribar fins aquest punt.
En Josep també es val d'un narrador en tercera persona per explicar les escenes en les quals el protagonista no hi és present i que ajuden a donar una visió és amplia i completa dels fets.
'El mapa de les eleccions' és una història d'amor en temps de guerra. És el retrat d'uns temps convulsos, d'un món rural molt tancat; d'un grup de persones molt diferents unides per les vicissituds de la vida. Però essencialment és una novel·la sobre sentiments i presa de decisions. En Josep Masanés deixa clar que cada decisió que hom pren, per insignificant o important que aquesta sigui, marca el seu destí fent-canviar no sempre de la manera desitjada. Estem a mercè de les nostres resolucions, podem equivocar-nos o encertar-la, sense que mai ho sapiguem a priori i després el destí ja està marcat, res i podem fer.
Una novel·la curta, que es llegeix en un sospir. Guanyadora del premi 'Baltasar Porcel de novel·la 2018'. On trobem un ampli ventall de personatges secundaris de tarannàs i situacions força diferents, però units per la força del destí marcat per un moment històric força agitat i on no valien les mitges tintes: o eres d'un bàndol o de l'altre i ambdós estaven completament oposats i no sabien ni d'amics ni de coneguts.
