Segona novel·la protagonitzada per Mauricio Tedesco, inspector dels Mossos d'esquadra, a qui vàrem conèixer a 'Será nuestro secreto'.
Daniel Marín Torres és un nen, només té set anys. El més important per a ell són les rutines establertes i la seva pilota vermella i negra. Lucía, la seva mare l'arrossega per tota la ciutat amb la promesa que aviat podrà jugar amb la seva pilota, han d'anar prop de la plaça dels àngels a fer l'enèsima prova d'un vestit a una de les clientes més perepunyetes que té. Mentre esperen que la senyora arribi a casa, s'instal·len a la plaça perquè Daniel pugui jugar a pilota i Lucia descansar una mica.
El joc del nen és repetitiu, tirar la pilota contra una paret a intervals precisos com si fos un metrònom marcant el ritme. Bum...bum...bum... Daniel és feliç amb aquesta monotonia, amb aquesta rutina. La seva vida és plena de rutines. Lucia sap que mentre senti repicarla pilota tot està en ordre, per això quan deixa de sentir-la el seu món s'esfondra. Daniel no és on hauria de ser. Daniel ha desaparegut i l'angoixa de la seva mare es multiplica per mil. Ell no és un nen com els altres, no sap dir on viu, de fet pot ser que ni tan sols ho sàpiga; no sap ni pot comunicar-se, Daniel té TEA.
Tant els pares com la policia són conscients que, aquest cop més que mai, el temps els hi juga en contra, han de trobar a Daniel com més aviat millor. Els perills que assetgen a Daniel són molts: màfies, segrestos exprés... I ell no té armes per poder defensar-se de cap d'ells.
L'Empar ens crea un estat d'angoixa semblant al que sent Lucia i la resta de personatges, especialment el nen, que no entén res de res, que no sap que passa.
L'autora ens posa en la disjuntiva de pensar que faríem nosaltres en segons quines situacions i circumstàncies... quines decisions prendríem?
Una novel·la angoixant que ens farà patir en cada pàgina, en cada pas... I que dies després d'haver-la acabat encara ens tindrà atrapats en les seves pàgines.
