'El país dels altres' és la primera entrega d'una trilogia que sembla ser neix a partir de les històries i els records que, a l'autora, li explicava la seva àvia materna, qui com la protagonista, va seguir al seu marit marroquí fins a Meknes.
Ens situem al Marroc de mitjans del segle XX. La Mathilde, una jove alsaciana que s'enamora de l'Amine Belhaj, un soldat marroquí que lluitava amb l'exèrcit francès. Acabada la guerra, la parella es trasllada al poble d'ell: Meknès, per fer-se càrrec de la granja familiar.
Sembla que no hi hagi res que els uneixi: ella és francesa, cristiana amb prou feines deixa de ser una adolescent i la seva prioritat és divertir-se… Ell és musulmà i només pensa a fer-se càrrec de la granja familiar i experimentar amb nous conreus capaços d'adaptar-se al clima àrid de la seva terra.
Sense el maniqueisme, l'autora ens explica la història d'una parella massa diferent per ser feliç. Mentre Amine es dedica completament a la granja, la Mathilde assumeix el paper de mare i mestressa de casa en un país que menysté al gènere femení. Tot i la seva indignació per la condició de les dones, intenta, per amor a Amine, adaptar-se als costums locals i mantenir a la seva família amb els pocs diners que ell li dona.
Més enllà de la història íntima de la parella, l'autora situa la seva novel·la en un període fonamental en la història del país: el Marroc era un protectorat francès i els colons no tenien més que menyspreu pels nadius. En conseqüència no acceptàvem la parella formada la Mathilde i l'Amine i per la seva banda els marroquins rebutjaven a la Mathilde per no ser un d'ells.
Slimani ens porta una trama que ens parla de barreres racials, socials i econòmiques, de l'intent de superació i supervivència dels seus protagonistes, de la rebel·lió de tota una societat que lluita per la seva independència.
Després d'enamorar-me de la seva prosa amb 'Una dolça cançó' i decebrem amb 'El jardin del Ogro', l'autora ha tornat a seduir-me amb aquesta novel·la. Espero impacient la segona entrega.
