"Goethe recorrió toda Sicilia y, como muchos otros viajeros ingleses, franceses y alemanes que hacían el Grand Tour, quedó cautivado por la belleza del paisaje. Años después concentró un anhelo común a los europeos del norte por la belleza, calidez y placer de vivir en el Mediterráneo en una pregunta que parece obsesionar nuestra imaginación colectiva: “Conoces el país donde florece el limonero? …¿lo conoces bien?.”

Alguns llibres ens acompanyaran sempre com el Llibre que avui comparteixo. El país dónde florece el limonero -La historia de Italia y sus cítricos- estarà sempre a la prestageria, disponible en tot moment, per comprovar o consultar una dada o simplement pel plaer de rellegir un capítol o preparar una recepta.

Encara recordo, un dia sortint de la feina, a l’estació de Provença dels FFGC, una passatgera portava, a les seves mans, el llibre que avui et presento. No em vaig poder ressistir i em vaig interessar sobre la seva impressió, sabent d’avançada que es tractaria d’un bon llibre. 

Itàlia, sempre m’ha captivat, molt abans de poder visitar-lo. Va ser el primer país on vaig viatjar amb els primers diners que guanyava de manera autònoma. He continuat visitan-lo, aprofitant les vacances, de nord a sud.

Va ser a Sicília on vaig descobrir la importància dels llimoners i el seu fruit, la llimona, gairabé només arribar. 

Des de Catània, com a centre, podiem visitar altres poblacions, la carretera atravessava un paisatge on no faltaven els llimoners. Una terra magna i pobre per dedicar-se majoritàriament a l’agricultura i per la seva estructura social, on predominava, des de l’epoca medieval, una classe dominant: primer, els nobles I després l’aristocràcia per damunt de la resta de la població. 

No oblidaré el comentari del marit sicilià de la cosina del pare: “Sicília ha estat molt pobre. Aquí, quan una noia es casava, la majoria de famílies no podien aportar cap dot per manca de recursos. Saps quin era la dot de les families a Sicília?: La dot era un llimoner.” Aquest comentari i la tradició ha contribuït junt amb tota la investigació aportada per l’autora al cultiu dels llimoners a Sicília. 

En el patí o petit jardí de la casa dels pares de Barcelona, teniem un arbre, un llimoner, tot un privilegi, també, havia lliris d’aigua i uns rosers que s’enfilaven en una pérgola. El clima de Barcelona és molt suau i aquest arbre viu molt bé en aquesta ciutat. Aquest llimoner era molt estimat per tots nosaltres, no haviem de comprar llimones, ens donava llimones, no gaires, però si les suficients per la casa i en totes les estacions de l’any. Segurament per tots aquest records sempre miro de tenir-ne ni que sigui una llimona a casa. La seva forma, el color, l’aroma cítric, net, agradable, refrescant i alhora ric i guaridor omple d’optimisme, el contrapunt, el sabor àcid i que tant bé combina. Aquest llimoner enyorat i estimat el recuperaré, més endavant, escrivint un post dedicat aquesta fruita. L’arbre de les fulles de color verd intens, les flors blanques, un punt roses i delicades; el sorprenent fruit verd, que poc a poc va madurant, el groc brillant de la fruita, àcida i bella, simbolisme i essència del Mediterrani.  

Així, havia moltes raons per escriure una ressenya del llibre El país dónde florece el limonero, amb el subtitol -La historia de Itàlia y sus cítricos- de 320 pàgines, un format de 13x21 cm, l’enquadernació rústica cosida; escrit per Helena Attle, amb el títol original The Land Where Lemmons Grow. Traduït de l’anglès, amb tota cura, per l’escriptora, traductora i interpret María Belmonte i, publicat al 2017 per l’editorial independent barcelonina Acantilado -Quaderns Crema-. La primera edició del llibre a Espanya és del 20 de març del 2017.

La coberta del llibre, reprodueix un fragment de l’obra de Jacob van Hulsdonck, Natura morta amb llimones de gran sensibilitat. 

A l’intérior del llibre hi ha diferents mapes que illustren i ubiquen cada una de les regions i les zones descrites per l’autora.

El llibre és un magnific treball sobre la història, l’economia i els aconteixaments polítics d’Itàlia, la gastronomia i els cítrics. Els pobles que l’han conformat, els que varen aportar o els que la vàren dominar. 

El llibre és també “un viatge” personal iniciat fa més de trenta cinc anys quan l’autora va viatjar per primera vegada a Itàlia quan els vols eren tant cars que el viatge des d'Anglaterra a Itàlia s'havia de fer en barco i en tren. Així com els viatges posteriors. Va tornar a Itàlia com estudiant, captivada pels cítrics i es va installar a Siena on els hiverns són molt freds. En aquesta regió d’Itàlia els llimoners creixen en torratxes i guarneixen els jardins i les terrases, quan arriba l’hivern s’han d’arreserar en uns hivernacles especials, els limonaie, perquè del contrari no podrien sobreviuere. Aquesta serà la primera paraula que trobareu en el llibre dels centenars de paraules noves d'un llenguatge específic per designar cada una de les particularitas dels cítrics.

El país dónde florece el limonero és un llibre preciós, molt ben escrit i documentat amb converses amb jardiners grans que es resisteixen a abandonar els jardins dels que han tingut cura tota la vida, coneixen cada branca i cada tros de terra, persones que a través dels coneixaments del seu ofici varen transmetre i ensenyar a l’autora; el llibre, també, inclou visites a villes, palaus, propietaris de vivers, cultivadors i col·leccions de cítrics, on cada persona ha aportat o ha compartit el seu saber amb l’autora. És un treball esplèndid resultat de molts anys d’investigació i com ella mateixa va escriure va començar a recollir documentació molt abans de saber que un dia escriuria un llibre.

L’autora assenyala que li va resulta senzill cercar la història dels cítrics perquè estava relacionat amb la seva vida laboral dedicada als jardins italians, com escriptora o com organitzadora de viatges. Així i tot, només una persona que estima i l'apassiona el que fa podia escriure aquest assaig.

El llibre és, també, un assaig científic, un tractat de botànica, un analísi i una descoberta de cada un dels cítrics: des de les curioses formes de les llimones amb dits, la mà de Buda, fins altres cítrics com les taronges dolces, les llimones, les aranges, les sorprenents mandarines, les cidres i le seves particularitats, les bergamotes amb la màgia i l’extracció d’olis fins la creació de l’aigua de colònia, o les úniques taronges sanguines a l’ombre de l’Etna, o les taronges amargues o el chinoto… per citar alguns. 

Cada un dels cítrics es tractat en algun dels setze capítols que pots llegir de manera independent. Tot això acompanyat de la història dels pobles, les costums, les tradicions que es remunten més enllà de l’Edat Mitjana com la batalla de les taronges d’Ivrea; o la importància de la llimona, quan la Marina Reial Britànica va acceptar que el suc de la llimona era un remei per prevenir i curar l’escorbut;  la descoberta i els estudis, les col·leccions, els llibres o un receptari compartit on no exiteixen quantitats exactes per elaborar alguna de les millors melmelades on cada cítric es considerat en si mateix. També, cal destacar l’any 1860 de gran importancia en la producció de cítrics sicilians quan aquesta fruita proporcionava més diners que qualssevol altre activitat agrícola en tota Europa. Coincidint amb la unificació italiana. Sícilia es va desfer del domini dels Borbons i es va unir al nou regne d’Itàlia. En aquest moment històric, d’un gran caos polític a Palerm, neix una organització anomenada Cosa Nostra o Mafia i que va controlar de diferents maneres la producció dels cítrics a la Conca d’Oro.

En definitiva, és un viatge inoblidable i fascinant a través de la història, l’economia, l’art, la poesia, l'amor on l'autora comparteix algunes receptes i la gastronomia pròpia de cada regió que ha visitat amb la impressió personal que el fa proper. 

El llibre inclou, també, llocs per visitar: jardins i col·leccions de cítrics, granges, vivers, festes, museus, visites guiades, restaurants i cafès.

La cronologia dels cítrics i aquelles cidres, els primers i únics cítrics que varen arribar a Itàlia a l'any 70 dC amb els jueus que fugien de Jerusalem i es varen establir a Calabria; l'índex al costat d'una bibliografia selecta.

“No hay nada que se pueda comparar al sabor de una naranja recién cogida del árbol”

"La cosecha de otoño terminó bajo una inmensa lluvia, tal como había empezado, y en lo más profundo de un empapado cultivo de cidros me di cuenta de que el amor de Italia por los cidros es mutuo. La visión de los árboles en torno a mí, sus raíces profundamente hincadas, en el mojado suelo, las brillantes hojas, los frutos destellando como enormes adornos de Navidad y las ramas totalmente estiradas para recoger el incesante aguacero, me recordaron una extraña frase de Teofrasto en su historia de las plantas. Decía que los cidros solo prosperarán en un «lugar blando y bien regado, porque ésos son los lugares que aman».

Helena Attle és autora de quatre llibres sobre jardins italians i sobre la història cultural dels jardins en tot el món. Així mateix, com diu la coberta del llibre és membre de la fundació d’escriptors professionals Royal Literary Fund de Londres i ha treballat a Itàlia durant els darrers trenta anys.