Com és habitual en els viatges estiuencs, reactivo el bloc per poder explicar l’experiència i que les sensacions del dia a dia quedin recollides en algun lloc. L’escrit el faig des del mòbil, per tant disculpeu els possibles errors de picatge o d’ortografia que hi pugui haver.
Enguany el país escollit ha sigut el Japó i Osaka la ciutat que ens ha donat la benvinguda en un primer dia que ha anat de menys a més després d’un viatge maratonià amb 11 hores seguides de vol. Només sortir de l’avió, ha tocat anar cap a la ciutat amb tren. Un tren puntual, ràpid, net i segur que sortia d’una estació ben equipada, neta, segura i amb un personal encantador que ens ha respos tots els dubtes i no ha escatimat esforços en explicar-nos les coses. Un cop a la metròpolis (2,7 milions de persones), cap al metro. Immens. Mil linies. I quan encara no haviem tingut temps de dubtar, una senyora gran, amb un anglès ‘macarrònic’ però eficient ha sigut una gran amfitriona i ens ha acompanyat a les vies. Sensacional.
El castell d’Osaka ha sigut la principal visita d’una jornada en que ens ha sorprès el poc turisme occidental que hem trobat a la ciutat. A la tarda, ens hem dirigit a Dotombori, el barri d’oci i ‘chic’ per excel.lència: neons, grans cartells, crits, música i fins i tot actuació musical del típic grup femení de rock amb estètica manga. Sorprenent!
El dia l’hem acabat en un carrer apartat del bullici però ple de restaurants amb capacitat per a no més de 10 persones. Hem entrat amb cert respecte, però hem sortit encantats després de provar els típics Okonomiyakis de Kansai. Això sí, la lliçó és que sempre s’ha d’estar atent a agafar els ‘palets’ bé. A mig sopar me n’he adonat que en tenia un al revés. Estava envoltat de japonesos que segur que s’han fet un fart de riure mentre menjava, però jo he sopat de meravella!
