Estic molt preocupat, cada proposta dels Estats és, més i més controls, la Binoche ja parlava d'un xip subcutani..via vacuna, les empreses fant tests a les seves treballadores, què en faran de les dades personals...distàncies i mesures estúpides de complir, els nens i nenes no poden abraçar ni fer petons, han de reprimir-se sense saber ben bé per a què.... ni entre ells.... Quina puta merda de societat estem acceptant.... La gent ja no ens podrem abraçar, tocar, estimar espontàniament? Haurem de donar les nostres dades abans de quedar amb algú?, que en quedarà de nits boges i salvatges de joves o no tan joves, rebolcats d'amors i fluxos diversos, digueu-me que coi té sentit a partir d'ara?
Traieu casernes i poseu hospitals!!, consolideu una xarxa sanitària com a .... Mira com a Cuba! Em nego a participar en aquesta construcció d'una societat d'autòmats estèrils i xaiets que ens volen implantar. En nom de la seguretat, utiltzant la por com a arma.
Us explicaré un cas personal, amb la meva companya, alemanya, abans que el seu cor s'aturés un ú de febrer de 1992, vivíem des de l'any 88 en un petit poblet de l'Alt Congost, ella amb residència normalitzada com a ciutadana de l'EU, Espanya havia entrat l'any 85.
D'ençà que vaig néixer, els meus pares em van fer de l'Assistència Sanitària, era comú en les classes menestrals catalanes tenir, pagar-se una Mútua familiar. Bé, la Maren havia estat operada del cor de petita, per tant el tema dels seguiments que regularment havia de fer a Alemanya eren complicats, vaja que no eren d'ambulatori i la mobilitat d'anar a Hamburg en aquells temps era i requeria temps, per tant, vam pensar que si ella com a companya meva i resident "normalitzada", podia fer-se de la Mútua i així accedir amb certa regularitat al magnífic servei de cardiologia de l'Hospital de Barcelona, tot seria perfecte.
Un cop omplerts tots els papers i posar el seu historial clínic, tot i tenir 27 anys, se li va denegar ser sòcia de la mútua ASSC.
Per tant, ja abans el sector privat, i sense miraments, la gran Assistència Sanitària, utilitzava les dades per a acceptar, no en criteris de salut els seus associats, sinó amb criteris econòmics de pagadors. Què faran ara? Què farem ara? Acceptarem que ens controlin les passejades, la salut, què farem d'aquí a 20 anys quan diguin que el problema és que en soms masses... Què farem? Buscarem a un Heichmann perquè organitzi una solució final! Merda! Els punks tenien raó! No hi ha futur! Per tant, no cal acceptar les seves normes
