La darrera novel·la d'en Sebastià Bennasar ens apropa a la figura d'en Martí Cots Saleta, 'El Martí de Pi', també conegut com 'El Rambo de la Cerdanya' pels seus continus robatoris, les seves espectaculars fugides de la policia, tant la nostra com la de l'altra banda de la frontera —espectacular és la fugida que fa a Itàlia— o dels diferents centres penitenciaris que ha conegut. Durant aquestes fugides moltes vegades ha acabat amagant-se en els boscos de la Cerdanya, comarca que l'ha vist néixer i que tan bé coneix.
Durant gairebé trenta anys ha entrat i sortir de la presó diverses vegades. Ha comès tota mena de delictes, des de petits furs a disparar a un agent de la policia. Moltes vegades els petits, o no tan petits depèn com es miri, delictes que en Cots ha comès han sigut l'eina per defensar d'intrusos, barcelonins pixapins, el que ell considera el seu regne: la Cerdanya.
A 'El rei de la Cerdanya', tot i estar basada en la vida d'un personatge real, hi ha escenes que surten de la imaginació prodigiosa de l'autor, per molt que ben bé podrien ser certes, que per això estem davant d'una novel·la i no pas d'una biografia, per molt que hi hagi trets biogràfics. El mateix succeeix amb un reguitzell de personatges secundaris.
Bennasar ens proposa, al llarg de la novel·la, un joc metaliterari força interessant. Servint-se d'un narrador en segona persona, recurs que domina a la perfecció, que queda prou clar que no és altre que el mateix autor, interpel·larà directament al seu personatge a la par que al lector. A Cots li explicarà com es gesta i com pren cos aquesta novel·la basada en les seves gestes, quasi mai glorioses.
També li serveix per posar de manifest que representa voler viure de l'escriptura en un país com el nostre, on la cultura és com una de les assignatures 'maries', i haver de relegar projectes personals a un segon terme per poder dedicar-se en cos i ànima aquells altres, molt menys gratificants, però que serveixen per pagar les factures del dia a dia.
Hi ha algun episodi on en primera persona serà un dels personatges secundaris qui ens parlarà en primera persona per tal d'explicar-nos algun episodi on, per bé o per mal, la seva vida es va creuar amb la d'en Cots.
Però no només trobem una crítica bastant ferotge al sistema literari i cultural de casa nostra, sinó que també carrega contra les institucions penitenciares, deixant de manifest que un cas com el del 'Rambo de la Cerdanya' posa clarament de manifest que és un veritable fracàs i que queda a anys llum de redimir a un delinqüent com ell.
L'autor ens torna a sorprendre amb una novel·la diferent, però on la seva petjada és força evident: el llenguatge desinhibit, a voltes un xic gamberro, al que ja ens té acostumats, torna a fer acte de presència. No ens trobem amb la versió més gamberra i esbojarrada d'en Tià, però tampoc en la més seriosa, un terme mig força adient pel tipus d'història que ens porta.
