La victòria de Trump a les properes eleccions nord-americanes sembla inexorable. És com si els astres s’haguessin alineat perquè la victòria fos incontrovertible. No es pot negar la seva capacitat i de tot l’entorn comunicatiu que el recolza per mantenir-lo viu políticament després de l’aixecament dels seus una vegada va perdre les darreres eleccions. L’atac al Capitoli hauria acabat amb el futur polític de qualsevol que no fos ell. La via penal se’n hauria ocupat. La capacitat de sobreposar-se, gràcies als jutges amics que ell va nomenar en el seu moment, ha resultat increïble. El garantisme jurídic als Estats Units, permet que es presenti algú, i sigui President, condemnat i amb multitud de casos oberts en la via penal. La possibilitat de recórrer al victimisme, de fer-se el perseguit, li ha assegurat el suport d’uns seguidors abduïts, acrítics i sembla que amb expansió. Val a dir que l’actitud del Partit Demòcrata resulta incomprensible ja que semblen els principals interessats en que Trump no tingui competidor. L’espectacle d’un envellit i poc centrat mentalment que va exhibint Biden porta a una inevitable abstenció progressista. Encara que hi hagués un relleu a darrera hora, ja no se serà a temps d’aixecar una candidatura creïble i il·lusionant per l’Amèrica més liberal.
Per si no n’hi havia prou, l’atemptat de fa uns dies acaba de reblar el clau del victimari trumpista, tan abonat a explicacions paranoiques i conspiratives. No hi fa res que l’atacant fos un friqui solitari de militància republicana. Encara s’acabarà acusant a la presidència actual degut als molts errors de seguretat evidenciats. Un atemptat, que per centímetres no va acabar en tragèdia i que algú molt mal pensat podria creure en un intent de repetir l’atemptat de a Bolsonaro just abans de les eleccions de 2018 i que va servir per reblar la seva victòria al Brasil. En termes esportius, l’ha acompanyat la “sort dels campions”. Es fa difícil de creure en el concepte de premeditació per a una acció tan arriscada. En tot cas, li ha sortit molt bé i les fotografies del moment posterior s’han convertit ja en icòniques. Mentrestant, cap resposta política a tot plegat per part del Partit Demòcrata i tot en les mans del que decideixi un home tan envellit que dubtosament sap i entén el que s’està jugant.
I és que a les eleccions de novembre es juga molt la població dels Estats Units, ja que es tornaran a posar en pràctica mesures liberalitzadores que són econòmica i socialment excloents, que augmentaran la desigualtat i deixaran a milions de persones sense la misèrrima atenció pública d’aquell país. Es reprendrà una “guerra cultural” que significarà una reculada en el reconeixement de les minories, en la garantia d’una informació adequada i les falsedats i les teories terraplanistes ja no només camparan lliurement, sinó que es convertiran en “veritats oficials”. La polarització del país, com ja vam veure fa quatre anys, pot acostar a una autèntica dinàmica de guerra civil interna. Els discursos de tints totalitaris i la criminalització dels moviments migratoris no faran sinó augmentar a Estats Units i al món. De fet, els efectes en el món global seran no grans, sinó demolidors. Gran part de la nova extrema dreta europea viu en l’entorn ideològic i en l’estratègia política de Trump. Els vincles amb la Rússia de Putin són evidents. La guerra d’Ucraïna no acabarà bé pels ucraïnesos i el futur de la Unió Europea quedarà obertament en entredit. Als enemics interns i externs habituals, s’hi sumaran uns Estats Units que deixarà el continent europeu fora de l’equació de la geopolítica mundial. També Israel es lliurarà de les pressions per a la moderació que els feia Biden. El brutalisme s’imposarà en les relacions internacionals així com una gestualitat exagerada que no prefigura res de bo. Les tensions augmentaran perquè les estratègies “d’home boig” acostumen a ser desestabilitzadores per definició. En el que passi d’aquí al mes de novembre als Estats Units ens hi juguem molt tots. La llàstima és que la majoria no podem fer més que d’observadors.
