Desconeixia per complet que Calvino tingués una obra anomenada 'Palomar' i ha estat llegit l'última novel·la de la Tina Vallès que m'he assabentat. I és que l'autora trasllada el personatge de Calvino a Barcelona i a l'època actual.
El primer que ens deixa clar és que no és cap homenatge. A una entrevista amb L'ACN l'autora declara: 'La paraula homenatge em fa al·lèrgia, és una represa del personatge de Calvino. Ja no és el Palomar de Calvino, sinó el meu, i el trasllado tan físicament com en el temps'
El Palomar de Tina Vallés és un home peculiar que aterra a Barcelona l'agost del 2019 acompanyat per la seva dona i la seva filla. Palomar es dedica a passejar per la ciutat, a estudiar la ciutat, a olorar-la, veure-la, escoltar-la... a mimetitzar-se amb ella. Cada dia surt al carrer amb la intenció de veure i beure's una part de la ciutat; perquè Palomar devora Barcelona no només amb la mirada. Camina i pensa, per separat, incapaç de fer les dues coses a la vegada. Té comportaments estranys, estrafolaris... però acostuma a ser invisible a ulls dels altres. Passa desapercebut, però a ell res li és imperceptible: ho capta tot.
Viu els aldarulls que provoca la sentència del procés, octubre del 2019; la impotència dels desnonaments. Però no ho viu cap d'aquestes coses de manera activa, ans al contrari, és passiu. Ell només observa, digereix, sense fer judicis de valor, ni formar-se una opinió. Només té preguntes, sense resposta. I de sobte res. S'ha acabat passejar, sortir, caminar. S'ha de conformar a estudiar les parets de casa seva, a sortir aplaudir cada dia a la mateixa hora. Un bitxo dolent ho espatlla tot. De la immensitat de Barcelona al confinament domiciliari.
Dotze mesos que divideixen el llibre en dotze parts: d'agots del 2019 juliol del 2020. Temps que Palomar s'adapta a la ciutat que ha triat per instal·lar-se: al seu clima, les seves festes, les seves llums i també la seva part fosca. Una ciutat viva, que a vegades enamora i d'altres és tediosament odiosa.
