Rupi Kaur concep aquest poemari 'com un llarg poema, una unitat indissoluble' i en ella ens parla d'un procés de superació i aprenentatge personal. Dividit en cinc parts que semblen voler reflectir els estadis o passos d'aquesta transformació: marcir-se, caure, arrelar, alçar-se i florir.
La poetessa ens apropa a temes tan colpidors com són: la violació, l'abandonament, el desamor o l'empoderament i el creixement personal. També veiem com reivindica les seves arrels hindús. O les seves reflexions i pensaments sobre temes com la immigració i la integració cultural dels nous vinguts; la dictadura de l'estètica encapçalada per la indústria de la bellesa, els rols de gènere o les reivindicacions feministes, molt present al llarg de tot el poemari.
Dues coses m'han cridat poderosament l'atenció, la falta de lletres majúscules al llarg de tot el poemari i els títols al final dels poemes com a senyes d'identitat de l'autora.
La majoria de poemes van acompanyats d'il·lustracions de la mateixa poetessa que són força representatives. Una edició acuradíssima a càrrec de l'editorial Empúries, que ha fet un treball preciós i que ha comptat amb una traducció de luxe a càrrec de la Bel Olid que he llegit d'una tirada i que he rellegit pel plaer de tornar a endinsar-me en les paraules i els sentiments de la Rupi Kaur.
