Ja fa cinc llargs anys que vàrem conèixer al clan Neige a 'L'Imperi dels Lleons'. Aleshores era en Pascal, fill d'en Jean Niege, qui en primera persona explicava els afers de la banda i la família a en Marçal, el seu amant.
Sebastià Bennasar situa l'obra a la més rabiosa actualitat, es publica al gener d'aquest any i els fets transcorren durant una setmana d'aquest mateix mes. Ens trobem amb una Catalunya que pateix una onada de fred siberià (de fet segons quins dies ha fet un fred de mil dimonis) i amb un Barça que ... Bé deixem-ho estar (aquí no ha estat tan visionari com amb el temps).
En
Pascal s'enfronta a un dels pitjors moments de la banda. Han atacat la seva línia dura, han matat a en
Michel Aubriot, un dels supervivents de la màfia lionesa que dirigia en
Jean Neige i que ara lidera ell amb les seves germanes i el seu amant. No patiu, no avanço res que no digui la contraportada del llibre.
En retrobo amb l'estil directe, sense pal·liatius i un xic irreverent, que tant m'agrada, de l'autor. On les imatges impactants, que queden gravades a la retina del lector, tornen a tenir el protagonisme; on la ironia fina esquitxa tota l'obra; una trama sanguinària des de l'inici fins al final; un ritme ràpid que no et deixa respir, que obliga a continuar endavant perquè tens tantes ganes com en
Pascal de saber qui és el mal nascut que s'ha carregat a en
Michael.
Bennasar continua fidel al seu estil i, com a la majoria de les seves novel·les, no se'n pot estar de parlar-nos de literatura i de llibres: crítica sobre les vendes de llibres a casa nostra, on sembla que tot allò que és forà triomfa i es valora més que la literatura feta al país. Citació de llibres i d'autors, i la vinculació del clan amb el món de la cultura, que ja vàrem poder veure al primer llibre.
La crítica social, com a tota bona novel·la negra també està molt present: policies corruptes; tràfic de drogues, prostitució; l'apogeu de l'extrema dreta al poder; blanqueig de capital...
Tot i que les dues novel·les ens parlen del clan lionès dels
Neige, es poden llegir per separat, de fet en
Sebastià diu que aquesta és un spin off de la primera, jo recomano la lectura de totes dues.