'El teu gust' és l'última novel·la de la Isabel-Clara Simó. Quan el procés d'edició va començar, ja sabien que tenien el temps en contra, però pensaven que l'autora encara seria a temps de veure la seva última obra a les llibreries. Dissortadament no va ser així i Bromera la va publicar, de manera pòstuma, dos mesos i escaig després de la mort de l'escriptora. Ho explica molt bé Gonçal López, l'editor, en una nota que tanca el llibre.
La protagonista, de qui no sabrem el nom en cap moment, ens narra la seva història en primera persona i ho fa a través de les diferents relacions amoroses que té i de com aquestes la veuen a ella, que pensen, diuen i opinen de la seva persona. A més hi afegeix la manera com ella mateixa es descriu i es veu al llarg del temps. Hi ha molts moments que et sembla que sents parlar a la mateixa Isabel, que el que ens relata no deixa de ser fragments de la seva vida i segons he llegit, el seu editor va manifestar que 'la mateixa Isabel em va dir que remarquéssim aquestes picades d'ullet autobiogràfiques'.
La novel·la és un cant a l'amor en el sentit més ampli de la paraula; a l'amor entre dues dones: la protagonista i la Roser que perd la vida en un tràgic accident davant de la seva estimada; també les anteriors i posteriors històries d'amor que la protagonista manté amb diferents homes. L'amor pels llibres, per l'art, per la cultura i per la ciutat de Barcelona.
Ens parla de relacions amoroses i de la importància que tant el sexe com el vessant cultural tenen en elles.
Al llarg de les seves cent noranta-tres pàgines ens retrobem amb la peculiar veu de l'autora. La seva prosa delicada, quasi poètica en alguns moments, que llisca de manera suau davant els ulls del lector. Irònica, vorejant la irreverència en alguns passatges, brillant i seductora, com era la Isabel.
Reconec que la meva relació amb l'obra de l'escriptora valenciana a estat d'amor-odi. Hi ha obres (les menys) que detesto profundament i d'altres (les més) que no em cansaria de rellegir. Aquesta ha estat una lectura que m'ha deixat un regust agredolç: la dolçor de la lectura plaent i l'agror de saber que és l'últim que ens escriurà la gran Isabel-Clara Simó.
