Crec que he llegit tot el que Toni Hill ha publicat. Des que el vaig conèixer amb 'El verano de los juguetes muertos' la seva prosa en va enamorar, cada llibre que treu m'agrada més que l'anterior i és que en Toni creix com a autor en cada una de les seves obres.
Aquest cop ens posa davant un thriller molt fosc i truculent. Ens situa a la Barcelona actual, el 2021, quan encara es noten els estralls de la pandèmia. Un assassí en sèrie està actuant impunement a la ciutat, ajusticiant les seves víctimes amb una eina de la qual tots hem sentit a parlar: el garrot vil, considerat la màquina de matar més cruel mai construïda i que a Espanya es va fer servir fins al 1978 per posar fi a la vida dels condemnats a mort. Les víctimes porten una nota 'Algú ho havia de fer'. Els mossos d'esquadra amb David Jarque al capdavant porten la investigació, ajudats per una Criminòloga, Lena Mayoral.
A 'El último verdugo' Hill crea un seguit de personatges i relacions que la converteixen en una obra coral on no hi ha un clar protagonista. Cert que la trama principal és la investigació d'aquestes terrorífiques morts, però un seguit d'històries pivoten al seu voltant, cada una d'elles amb uns protagonistes ben marcats i definits.
La novel·la consta de quatre parts titulades hivern, primavera, estiu i tardor respectivament. Cadascuna comença amb una introducció en cursiva que ens posa a la ment de l'assassí: una persona amb un passat marcat pels abusos soferts per aquells que se suposa havien de protegir-lo i cuidar-lo.
Amb un final quasi d'infart que va tancant totes les històries que l'autor ens ha anat obrint, que amb un gir inesperat posa un punt final magistral a una obra rodona: ben tramada, escrita amb la prosa àgil i directa a la qual l'autor ens té acostumats i amb uns personatges perfectament perfilats i creïbles.
