'El verano que mi madre tuvo los ojos verdes' és la primera novel·la de Tatiana Tîbuleac. Una lectura que quedarà a la memòria del lector llarg temps, de les que et fa replantejar un munt de coses, de les que et fa reflexionar, sentir i emocionar-te.
Tîbuleacfa servir un llenguatge directe, cru i cruel. Les primeres frases del llibre són demolidores: 'Aquella mañana en la que la odiaba más que nunca, mi madre cumplió treinta y nueve años. Era bajita y gorda, tonta y fea. Era la madre más inútil que haya existido jamás'.
Qui ens explica la història és Aleskey, que recorda l'últim estiu que va passar a França amb la seva mare. Han passat un munt d'anys, però el seu psiquiatre li recomana reviure aquella època per tal de superar el bloqueig artístic, que com a pintor, està patint.
Aleskey retrocedeix fins a l'últim dia de curs i la seva mare l'esperava a la porta del centre. La mare era una dona amb una vida força complicada: abandonada pel seu marit arrossega la pèrdua de la seva filla petita i per qui ell només té retrets, males paraules i agressivitat. L'autora ens mostra una relació materna/filial desproveïda de qualsevol inici d'estima, de complicitat, de tendresa.
Aleskey se'ns presenta com un monstre malvat que no és capaç d'estimar a la seva mare. Un jove amb greus problemes mentals i que arrossega la pesada càrrega de la mort de la seva germaneta petita. Arran d'aquesta mort, que sacseja amb força a la família, es converteix en un nen que pidola amor i aquí ningú sembla saber estimar, convertint-se en un adolescent irascible i violent que acaba internat en una institució psiquiàtrica, el centre on el va a buscar la seva mare, i que canalitza el seu dolor i la seva ràbia odiant a la seva progenitora.
Estructura en capítols molt curts, entre els que crida l'atenció alguns que es componen de poc més d'una frase; són aquells capítols que ens descriuen els ulls de la mare. Aquests ulls que donen títol a la novel·la i que seguiran present en la vida d'Aleskey.
No estem davant una lectura fàcil, parca en recursos estilístics, no escatima la cruesa dels fets i pensaments dels seus personatges, especialment els del narrador. Tîbuleac descriu a la perfecció la fragilitat dels seus personatges, dues persones trencades que són incapaces de gestionar el seu dolor i els seus sentiments, que caminen, sense saber-ho cap a un retrobament que els canviarà per sempre. La vida és cruel, dura, impassible i així ens la descriu l'autora.
Una novel·la que ens parla del desamor, de la pèrdua, però també de l'amor, el perdo i el retrobament.
'El verano que mi madre tuvo los ojos verdes' és una lectura intima que traspua tant dolor com amor —un amor que fa mal— a través d'una narració gairebé poètica plena de metàfores delicioses.
