Els científics observen directament la dinàmica electrònica de les aurores boreals
La pluja d'electrons que reboten a la magnetosfera terrestre i que es coneix popularment com el fenomen de les aurores boreals o Northern Lights, ha estat observada directament per primera vegada per un equip internacional de científics. Mentre que la causa d'aquestes aurores coloristes han estat hipòtesis durant molt temps, els investigadors mai no han observat directament el mecanisme subjacent fins ara.
L'espectacle de les aurores boreals, és fantàstic i àmpliament considerat com una de les grans meravelles naturals del món. Hi ha una varietat d'aurores que, de forma comú, apareixen a la matinada, però els mecanismes físics que impulsen aquesta aurora no han estat possibles de verificar mai a través de l'observació.
Amb un nou satèl·lit equipat amb eines de mesura avançades, els investigadors han identificat que aquest fenomen és causat per la interacció difícil d'identificar entre els electrons i les ones de plasma. Aquesta interacció es produeix a la magnetosfera de la Terra, la regió que envolta la Terra, on el comportament de les partícules elèctriques normalment es regeix pel camp magnètic del planeta.
La re-configuració global sovint condueix un tipus específic d'ona de plasma anomenades ones corals per provoquen una pluja d'electrons en l'atmosfera superior. Això estabilitza el sistema, i desprèn una llum colorida a mesura que precipiten els electrons. No obstant això, els científics han qüestionat si les ones corals eren prou potents com per excitar els electrons fins a la creació de les aurores. Per primera vegada, s'ha observat directament la dispersió dels electrons per les ones corals que generen la precipitació de les partícules a l'atmosfera de la Terra de manera que, el flux d'electrons precipitats és prou intens per generar una aurora pulsant.
Els científics no van poder veure aquesta evidència directa de la dispersió d'electrons abans perquè els sensors electrònics típics no poden distingir els electrons precipitat-se d'altres. Kasahara i el seu equip van dissenyar un sensor electrònic especialitzat que detectés les interaccions precises dels electrons d'aurora impulsats per les ones corals. El sensor estava a bord del satèl·lit per l'exploració de l'energia i la radiació en el geo-espai (ERG).
