L’èxit en la majoria dels aspectes es fonamenta en el fet d’assolir uns objectius. El camí per arribar-hi és divers però el que és innegociable és aconseguir-los. No si val acostar-s’hi, quedar-se a mig fer per motius aliens a nosaltres o fer tot i més per realitzar-los però quedar-se a un pam. La valoració final és clara: o blanc o negre. En l’esport, un món que m’és proper, ho veiem constantment. Un projecte o esportista guanya, i la resta, malgrat l’esforç, l’entrega, el treball o els recursos -materials i immaterials- que s’hi aboquin passa a l’oblit en un tres i no res. L’exigència en l’esport està arribant a un extrem que en casos puntuals ni sent el primer, el campió, la satisfacció de les persones que et valoren et permet continuar endavant.
Com dèiem, de camins per arribar a un objectiu n’hi ha molts, però en aquest cas, l’ordre dels factors sí que pot alterar el resultat final. De nou en l’esport, tenim un munt de casos en què el líder d’un grup digueu -li entrenadora, jugadora, president, etc…- és un dèspota i una mala persona amb totes les lletres però guanya. La glòria per ell. Per contra, trobem casos en què el vincle humà i el saber fer és perfecte però falla el resultat final. La última peça del trenca-closques, la única que no pot fallar mai.
A la vida, la cosa es complica. Els objectius solen ser més difusos i la línia entre l’èxit i el fracàs acaba sent molt més fina que en l’esport. Què és l’èxit en la vida? Complir amb el que la gent espera d’un mateix? Ser feliç malgrat ser conscient que la teva actitud i postura pot costar d’entendre o no encaixar en la societat actual? Trobar l’equilibri entre les dues anteriors preguntes amb el perill de no acabar fent ni una cosa ni l’altre? Quan hi han preguntes tan complicades, la música és un bon calaix a on trobar respostes i com canten els Nyandú, “La vida és allò tan especial que s’escapa de les mans quan no tenim res més al cap que la por de fer-nos mal”. Així doncs, complir els objectius en la vida crec que és afrontar sense por els reptes que ens anem trobant. I si pot ser amb bona companyia, molt millor.
