Sembla haver-se posat de moda malparlar i fins i tot gairebé denigrar el menjar carn. Hi ha gent que ben legítimament ha apostat per dietes lliures de proteïnes animals, tot substituint-les per altres components alimentaris. Hi ha apostes vegetarianes o veganes, que probablement resulten prou saludables al no consumir els greixos saturats que són inherents al consum de la carn. Opcions que ara són tendència i que porten als que en formen part a anar més enllà i convertir-se, per sort no sempre, en posseïdors d’una nova veritat sobre la que creuen tenir la obligació de convèncer i crear nous adeptes. Per alguns és ja una religió. En la mateixa línia, s’està desencadenant un moviment animalista que més enllà de defensar un tracte digne pel bestiar, cosa que hauríem de compartir tots, qüestionen ja tota la funció alimentària dels animals equiparant a aquests amb la condició humana. Fan accions vistoses per penjar a les xarxes socials, tot abraçant i acomiadant porcs camí de l’escorxador, amb plorades col·lectives, o bé assaltant granges per tal “d’alliberar” les pobres bèsties. Exagerar les coses acostuma per portar al ridícul. Certament que tot el cicle des de la producció fins arribar a la nostra taula de la carn té aspectes que és millor no conèixer, poc romàntics. La producció intensiva de bestiar estabulat fa poc atractiu el seu consum, com poc acceptable resulten moltes formes de treball gairebé esclau que practiquen escorxadors y sales de desfer. Tot perquè arribin al lineal del supermercat a preus anormalment baixos. Cal dir, que en els darrers temps les normatives públiques sobre benestar animal han millorat una mica condicions de vida que eren sovint dantesques. El problema és més aviat de salut. Consumim una carn que porta una quantitat d’hormones i de medicaments incorporats que fa molt difícil de creure que això sigui gaire beneficiós.
Aquestes darreres setmanes ha saltat a la palestra la idea que el model alimentari de la carn seria en bona part responsable del canvi climàtic en el que estem immersos. Aquí ja no hi ha només exageració, sinó també una confusió de termes. Els models intensius de ramaderia acostumen a generar contaminació d’aqüífers per nitrats –a Osona o coneixem bé això-, segurament perquè la cabanya animal és excessiva en el territori, però sobretot per unes males pràctiques que fan que històricament no s’hagin internalitzat els costos mediambientals dins l’explotació. Ara bé considerar que les flatulències de les vaques són una causa fonamental de l’escalfament global, va poc més enllà d’un mal acudit. El tema del canvi climàtic és el repte més greu que té plantejada la humanitat de manera immediata. Seria bo no frivolitzar-hi i anar a les causes reals. Té a veure amb un model de producció i de consum, depredador, il·lògic, absurd i desaforat. Els aspectes principals estan en el model energètic basat en l’extracció i combustió de carbó i petroli, en la producció industrial i en el consum exagerat. Quan aquest estiu volen al món 250.000 avions diaris, per posar un exemple, situar el problema de l’escalfament atmosfèric en el bestiar, sembla una mica desafortunat o cínic.
Probablement una bona part de la gent que ens ha tocat viure a països rics faríem bé de fer un consum més moderat i de qualitat de carn. El nostre cos i la nostra salut ens ho agrairien. A escala global, però, caldria recordar que per bona part de la població mundial el consum de carn és un luxe que es poden permetre poc sovint, o gairebé mai. Recomano de llegir un llibre brutal sobre el tema del periodista argentí Martín Caparrós, El hambre(Anagrama, 2016). Entre moltes altres coses, explica com en realitat el 90% de les calories que es consumeixen són d’origen vegetal i que dos terços d’aquestes provenen de l’arròs, del blat i del blat de moro. Que per bona part de la població mundial resulta estrany el concepte de gastronomia: per ells, menjar bé, es poder menjar suficient. Que per la meitat del planeta, la preocupació cada dia el matí es poder alimentar-se un dia més ja que no ho tenen assegurat i no estan segurs de que ho aconsegueixin.
