Prado G. Velázquezens porta una trama situada als anys cinquanta a la ciutat de Los Angeles. On Rachel J. Bladovich una expolicia que ara exerceix com a detectiu privat. Rachel, no només té la gosadia de treballar en un àmbit purament masculí, sinó que a més fa gala de l'homosexualitat, res ben vista per una societat massa puritana per a segons que. Per poder exercir sense massa problemes, porta un anell al dit, simulant estar casada. Tot i les abismals diferències amb els investigadors masculins als quals tant la literatura com el cinema d'aquells anys ens tenen acostumats, Rachel comparteix els trets més característics: arruïnada, viu al seu despatx, veu bourbon, no pot pagar les factures, es fica en tots els embolics possibles i li encanten les dones.
Escrita en primera persona, en veu de la mateixa Rachel, personatge de qui t'enamores només conèixer-la: és rebel, bocamolla, no perquè escampi el que no deu, sinó perquè té una incontinència verbal que fa que es fiqui en més embolics dels que pot assumir; molt legal amb qui creu que s'ho mereix i una harpia amb qui creu que no mereix la seva lleialtat; té un amic imaginari, Orlando, el seu àngel de la guarda; vesteix a l'estil de la Hepburn; enamoradissa de tota dona guapa que se li posi per davant; no és, precisament, la senyoreta que la seva mare desitjaria que fos.Tot un caràcter. De la seva mà coneixerem el millor i el pitjor de la ciutat de Los Àngeles: els clubs, els molls, les grans avingudes o les sòrdides comissaries de policia. Un personatge rodó que evoluciona al llarg de tota la trama i que és un dels grans encerts de la novel·la.
La prosa de l'autora està farcida d'un humor irònic i mordaç molt ben treballat i d'uns diàlegs brillants que fan que la lectura sigui amena en tot moment. El llenguatge és directe. L'ambientació de totes les escenes està perfectament aconseguida aconseguint que el lector la pugui albirar talment com si l'estigués vivint en primera persona. També ens ajuda estar davant d'una trama molt ben trenada, amb girs espectaculars que despistaran al lector fent que no sàpiga qui és culpable fins ben entrada la novel·la, per no dir gairebé al final d'aquesta.
Sí hi ha quelcom que agraeixo a l'autora és que no escatima les escenes d'una cruesa extrema; una tensió sexual latent al llarg de tota la trama i molt ben tractada, així com escenes d'un gran erotisme; totes elles molt necessàries per entendre com és Rachel i en quin món es mou.
Podem dir que «En Blanco y Negro» és una novel·la de dones que es mouen en un món d'homes; la majoria dels protagonistes són femenins exercint rols purament masculins: començant per Rachel que és detectiu; a Nadine, la seva examant que és policia o la propietària d'un dels clubs més elitistes de la ciutat, només per esmentar algunes d'elles.
Al llarg de tota la trama trobem infinitat de referències al cinema i a la literatura d'aquella dècada; hi ha ocasió de recordar i homenatjar als grans actors de Hollywood També hi ha un sentit record per La Dalia Negra al llarg de les seves pàgines.
En definitiva, ens trobem davant una gran novel·la del gènere negre on no manca cap dels ingredients clàssics de les novel·les detectivesques.
