La literatura juvenil sempre m'ha agradat. Llegida, òbviament, des de la distància generacional que hi ha entre els adolescents i jo. Per això quan vaig saber que
Llibres del Delicte s'estrenava amb una col·lecció per a públic més jove i que ho feia amb la primera novel·la d'una joveníssima
Aina Huix no vaig dubtar ni un segon en llegir-la.
L'Aina entra al món de la literatura per la porta gran. Amb una novel·la coral protagonitzada pels joves alumnes d'un institut que s'han d'enfrontar a l'assassinat d'un dels seus companys, en
Dani. La majoria dels companys del noi tenien motius per voler-lo fora de circulació, per tant tots són sospitosos d'haver-lo mort.
Fent servir les diferents veus narratives de cada un dels companys d'en
Dani, l'
Aina ens endinsa en el dia a dia d'aquests adolescents, fent-nos partícips dels seus problemes, les seves decepcions o les seves alegries, que alguna també hi ha. Anirem també seguint la investigació, per una banda policial i per altra la d'alguns companys d'en
Dani, com la
Maia que vol escriure una novel·la sobre els fets. El fet d'utilitzar les diferents veus per explicar-nos els fets ens porta a trobar-nos amb situacions explicades des de més d'un i de dos punts de vista, donant encara més dinamisme a la narració.
L'Aina ens endinsa de ple en el món d'aquests adolescents a través de les diferents subtrames de la història: a
ddicció a les drogues, enamoraments i desenamoraments, acceptació de la condició sexual, homofòbia, perjudicis, violacions grupals, secrets inconfessables, assetjament escolar, pèrdua d'éssers estimats… Reconec que cada un d'aquests temes i els seus protagonistes donarien per una novel·la.
L'Aina ha arriscat molt i se n'ha sortit força bé, tot i que el ritme trepidant de la narració de vegades no et deixa ni respirar i trobes a faltar escenes on poder prendre aire per seguir endavant.
