Reflexions en dies de confinament.
No crec en conspiracions malvades en relació amb els microbis, no crec que tot sigui culpa dels americans, ni dels xinesos, ni dels russos, no, ni de bon tros, el que sí crec és que no es podrà tornar a la normalitat, perquè la normalitat era el problema.
Era normal que any rere any anéssim forçant la màquina del creixement, era normal que les emissions anessin incrementant-se any sí, any també, era normal que els Pols es fonguin i els mars puguin, era normal que el clima estigui emprenyat i ens porti huracans, era normal que la gent d'un continent s'ofegués al mediterrani, era normal que Austràlia i l'Amazones cremés pels quatre costats, era normal que les democràcies no siguin capaces d'equilibrar les desigualtats, era normal que a Estats Units tingui un personatge repugnant com a President, era normal que uns histèrics borratxos del UKIP hagin marcat el futur de milions de britànics, era normal que se celebrin competicions esportives al mig del desert, refrigerades a cop de barril de petroli, era normal que es promogui un model d'oci que ha de fer neu artificial, era normal agafar avions per anar a esmorzar a Londres i tornar, era normal que es retallessin els serveis públics arreu, els més mal pagats metges i mestres, era normal que la policia i l'exèrcit reprimeixin les manifestacions i els Drets humans impunement, era normal que per Nadal haguéssim de passar controls, era normal que gairebé t'escorcollin arreu, era normal mantenir l'Orient mitjà sota les bombes, era normal que continuem fabricant armes per a matar-nos, era normal que milions d'espècies desapareguin del planeta, era normal que les abelles desapareguin del planeta, era normal llençar a marges i camps pesticides i herbicides, era normal mantenir una agricultura que a França cada dos dies un pagès es suïcidi, era normal que el luxe sigui malbaratar, era normal violar i matar les dones, era normal i aquest és el problema.
