Manuel de Pedrolo va escriure
«Es vessa una sang fàcil» al 1952, però no va veure publicada, per causa de la censura, fins al 1954. Aquest fet va ser constant durant tota la seva carrera. Aquest any
PagèsEditors la va reeditar, amb un interessant pròleg de l'
Àlex Martí Escriba, amb motiu del centenari de l'escriptor lleidatà i va ser el títol que va donar el tret de sortida a la col·lecció
«Lo Marraco Negre.» Una novel·la que ens relata l'atracament a una sucursal bancaria a la Barcelona de la postguerra. I que ho fa des del punt de vista dels atracadors. On la manca de parts o capítols que trenquin la narració confereixen un ritme molt ràpid, ajudat per la narració omniscient en tercera persona, que només es veurà "trencada" pels monòlegs interiors dels protagonistes.
Unes pàgines plenes d'acció, violència, venjances, assassinats, brutalitat, sexe explícit i amb unes magnífiques descripcions que ens faran participar, en primeríssima persona, d'una trepidant persecució vora el riu. Una ambientació fidedigna de l'època, aquella Barcelona de tramvies.
Aprofitar que durant l'any del centenari s'estan reeditant algunes de les obres Pedrolo és una bona manera d'apropar-nos a una de les principals figures de la literatura catalana. L'autor, al llarg de la seva carrera, va tocar tots els estils narratius i va ser el director de la col·lecció de novel·la negra més important en llegua catalana: "la cua de palla".
Reconec que per a mi, Pedrolo, era el gran desconegut i que només havia llegit dues obres d'ell: «Mecanoscrit del segon origen» i «Joc Brut». Gràcies a la celebració del centenari he pogut apropar-me una mica més a la seva obra i començar a llegir grans novel·les de l'escriptor de l'Aranyó, com la que avui us porto aquí.
Una obra curta, poc més de cent trenta pàgines, que es llegeix en un sospir i que faran les delícies dels amants del gènere o dels seguidors de l'obra de Pedrolo.
