Tardor 2024: 1.014 visites
“Per dir-ho clar: jo sóc partidari de les sopes, que el país sigui cada dia més soper, no solament per la bona marxa de la salut física sinó de l'equilibri espiritual.” Josep Pla
Aquest són els noms d'una de les escudelles més comuns en el temps dels avis. Fins i tot aquest plat d'escudella constituïa pràcticament el menjar diari de les cases amb l'excepció dels diumenges i els dies assenyalats. Així a l'Alt Urgell l'anomenen escudella de cada dia. Era una sopa de pocs recursos i es posava a l'olla allò que es tenia a mà.
Així, també, Fra Valentí Serra de Manresa en el capítol XVII de la Carn d'Olla del llibre Cuina Pairal i Conventual escriu: "Un plat força semblant a l'escudella barrejada és l'olla o la sopa de pobres que quotidianament els frares caputxins repartien a la porteria de llurs convents, també, a la porta del tragí que donava l'horta conventual, sempre a benefici dels pobres de la població i dels pidolaires que s'hi trobaven de pas .../... és una antiga recepta conventual i se'ns indica els procés a seguir per cuinar aquesta olla caputxina."
A casa dels pares, quan érem petits, cada setmana es feia caldo i aquell dia es prenia en forma de sopa acompanyat d'alguna d'aquestes varietats de pasta: la meravella, el cabell d'àngel, les estrelles o la sopa de lletres. La resta del caldo es congelava en uns túppers i es guardava al congelador per tenir-lo a mà en el moment adequat. En dies de festa es podia fer, també, consomé.
L'aigua de bullir les verdures no es llençava podia servir per fer un arròs, una crema de verdures o per afegir el líquid necessari a un estofat o fins i tot regar les plantes sinó portava sal.
Un cop per setmana es feia l'escudella barrejada o la sopa d'arròs i fideus com dèiem a casa. Des del punt de vista alimentari és una sopa que ho té tot. Té verdures, hortalisses, proteïnes, llegums i cereals. Una escudella perfecte que ben segur entusiasmaria als alemanys, amics del plat únic que resolt l'alimentació diària. En aquells anys érem nou persones a casa i imagino que la mare devia fer un menús setmanal per facilitar la feina i la compra.
De les sopes, les escudelles i les cremes, en aquest blog, he anat escrivint des de l'inici. Vaig començar amb la sopa d'all i un homenatge al cuiner Santi Santamaria; després vindrien la sopa de ceba gratinada – soup gratinée à l'oignon, l'escudella i carn d'olla del dia de Nadal que tant agrada quan arriben aquestes dates; la sopa de farigola de la que eren entusiastes l'escriptor Josep Pla i Joan Coromines, el gran lingüista català i autor del Diccionari etimològic. Com va escriure Narcís Comadira: “la sopa de farigola deu ser, pels catalans, l'essència de les sopes, perfumada, benèfica i dispensadora de salut.”
Ara mateix, no sé si interessa tot això que vaig escrivint o seria útil a un noi o noia de 18 anys. Fa pocs dies, quan preparava aquest post, vaig fer una escudella barrejada, també anomenada sopa d'arròs i fideus, va superar la prova i va agradar a una jove convidada que no l'havia tastat mai.!
També, trobaràs en aquest blog una sopa torrada amb pilotilles, eminentment local; una crema de castanyes amb ceps o una crema de carbassa per quan arriba la tardor, així com les clàssiques, variades i hidratants sopes dels estius com el gaspatxo, salmorejo, la vichyssoise, elaborada amb porro com ingredient principal, origen d'un petit llibre de la col·lecció Productes de mercat, i d'altres sopes d'altres llocs o cremes més sofisticades i bones com una crema de celerí i poma; algunes cremes de verdures o la sorprenent sopa d'ortigues amb formatge tou de cabra.
De les sopes, escudelles, cremes i caldos pots descobrir el significat, l'etimologia, les propietats, l'origen, la història i fins i tot la demarcació geogràfica en aquest blog així com alguns dels ingredients que l'acompanyen.
El diccionari descriu l'escudella com un plat d'arròs, fideus o qualsevol altra pasta, cuit amb el brou de la carn d'olla o solament amb aigua i algun condiment.
Des del punt de vista etimològic, del llatí scutella, ‘copeta, tasseta’; l’escudella és també el ‘vas de terrissa, de pisa, etc., de forma de casquet esfèric, on se serveix especialment la sopa, l’escudella, el brou’.
La sopa d'arròs i fideus admet variacions infinites on cada casa i comarca inclou les verdures i les hortalisses que té a l'abast i més agraden. A la Cerdanya afegeixen naps, a Osona agrada posar carbassa i si pot ser carbassa de ferro, de la varietat local; a casa, ens agrada posar pastanaga, una o dues patates i totes les verdures tallades en juliana. No falta la col i a diferència de les sopes d'abans ara no es posa sagí, es pot posar un os de pernil. De llegums pots posar mongetes o cigrons i de carns un os d'espinada, salat, un de vedella i un trosset de la vedella anomenada conill.
Ingredients: Per a 4 o 6 persones (també és possible fer-la només amb ingredients vegetals i igualment tindríem una sopa complerta)
2 o 3 pastanagues i/o carbassa
Una branca d'api
Un porro
1/2 col
Un nap
Una xirivia
Dues patates mitjanes
Un grapadet d'arròs
Un grapadet de fideus
Un os de pernil o no
Un os d'espinada salat
Un os de vedella
Un tros de carn de vedella
Un trosset de botifarra negra de la Casa Bundó
Un trosset de botifarra blanca ( si vols )
4 litres d'aigua aproximadament.
sal si convé
Recomano respectar als temps de cocció de cada un dels ingredient perquè no es desfacin, perquè quedi ben presentat i fonamentalment perquè sigui saborosa. Hi ha persones que ho posen tot a l'olla i s'obliden. No quedaria igual de bona.
Preparació
Cocció
La descripció d'aquest sopa l'he fet com la fem a casa amb més o menys ingredients segons el moment.
Escudella barrejada, sopa d'arròs i fideus amb mongetes del ganxet que va fer la mare un dia com avui amb fred. Està boníssima :)
Que vagi de gust!
He consultat diferent bibliografia i diferents autors. La recepta que acompanyo és com la fem a casa i he après de la mare. Aquesta escudella és més senzilla i fàcil en l'elaboració que l'escudella de Nadal.
