La ciència i la tecnologia juguen un paper definitori de les nostres vides. Cada vegada més. Tot i que ens resultin incomprensibles els camps d’investigació més avantguardistes i l’ús d’un argot de superexperts, les seves cada vegada més immediates i impactants aplicacions pràctiques transformen l’economia i la societat de manera més espectacular i dràstica del que ho han fet mai les idees polítiques i socials. Ningú va decidir sobre la conveniència o no de desenvolupar i disposar d’internet, però la veritat és que va aparèixer i els canvis que ha provocat, i amb ell tota la cultura digital, ha resultat la major disrupció de la història, com a mínim des de la revolució industrial. Sembla com si el realment important en el món i en les nostres vides no es decidís, sinó que es produeix espontàniament. Les capacitats científiques i tecnològiques actuals, ens situen sovint davant dilemes ètics i morals d’un cert calat, o almenys ho haurien de fer. Un món aquest privat i al marge de tot control i sense que les prioritats es fixin de forma democràtica. Amb el sistema de cambra fosca, no es garanteix la “llibertat” investigadora de tecnòlegs i científics com algú podria argüir, sinó els interessos empresarials que lògicament hi ha darrere de la costosa activitat recercadora. Les innovacions són de tal calat que sovint es produeixen sense un marc legal prèviament definit, el qual s’haurà de desenvolupar a posteriori quan alguns efectes perversos ja s’han establert i quan el debat possible està mediatitzat per interessos ingents que han adquirit les grans corporacions. La lògica monopolista dels gegants de la informàtica i de les grans plataformes d’Internet és una prova d’això, tenint els estats que sotmetre a Apple, Microsoft o Google a grans processos judicials per evitar l’establiment de monopolis i mantenir, almenys les aparences, que segueix funcionant el lliure mercat.
Sense caure en una desconfiança malaltissa en relació a la ciència i la tecnologia, la veritat és que el tema dels límits al que és humanament acceptable existeix, ens ho plantegem o no, com hi ha un problema en relació al manteniment de la privacitat que algunes aplicacions tecnològiques estan obviant d’una manera quasi escandalosa. La dependència de caire gairebé feudal, de submissió als designis i a la lògica de grans corporacions com Apple o Google, és preocupant en termes de llibertat individual. Una certa idiotesa per a la novetat i pel darrer en aplicacions tecnològiques a la moda, ens impedeix discernir o donar importància que estem lliurant la nostra individualitat, la nostra privacitat a grans empreses, intromissió que no toleraríem que ho fes directament l’Estat. S’ha instal·lat la creença que tot és mesurable i quantificable. Es registra cada clic que fem i cada paraula que introduïm al cercador. Tot és observat i registrat. La tecnologia, en els nostres dies, substitueix la funció que antany estava reservada a la religió. S’ha convertit en una mena de refugi contra tota incertesa, però no es tolera la llibertat de pensament fora del seu estricte marc de funcionament. S’ha dotat a la ciència i als aplicatius tecnològics d’una funció ideològica, consistent a proporcionar de certesa, ser un punt de referència i proporcionar un sentit a la vida. Sembla com si a hores d’ara, tota noció de progrés s’hagués concentrat en el coneixement científic i tecnològic.
L’imperi del tecnològic té els seus perills i les seves disfuncions, així com la necessitat de protegir alguns valors bàsics de la nostra societat que corren el risc de veure’s assaltats i arrasats. Potser alguns aspectes dels treballs en biotecnologia siguin els que resulten més inquietants. Els avenços en aquest camp permeten literalment reescriure el codi de la vida, com qui reescriu la programació informàtica. Hi ha qui considera que els científics d’algunes companyies que estan treballant en això, canviaran la raça humana tal com la coneixem avui dia. Això, convertiria, comparativament, la revolució digital en alguna cosa minúscula. Ja no es tracta de coneixement biològic per combatre o preveure malalties, es tracta que per primera vegada en l’evolució que un producte de l’evolució pugui modificar-se a través de l’enginyeria. La humanitat, així, podria estar en els albors de la creació de noves espècies, modificar les existents i modificar-se a si mateixa. El darwinisme pot quedar com una cosa del passat en la mesura que la genòmica pugui practicar una arquitectura biològica dissenyada per ajustar-se als desitjos, les bogeries o a les demandes del mercat. Que es pugui reescriure la vida és notablement inquietant, més quan el que és possible a nivell científic no hi haurà codi ètic o prohibició governamental que pugui impedir que s’acabi realitzant.
