European Commission 🇪🇺 (@EU_Commission)
11/1/20 20:00
EU unemployment at 6.3% in 11/2019, lowest since 2000.
See % for your country ↓
🇨🇿 2.2//🇩🇪 3.1//🇵🇱 3.2//🇭🇺 3.5//🇲🇹 3.5//🇳🇱 3.5//🇧🇬 3.7//🇬🇧 3.7//🇷🇴 4.0//🇪🇪 4.2//🇦🇹 4.2//🇸🇮 4.6//🇮🇪 4.8//
🇧🇪 5.2//🇩🇰 5.2//🇱🇺 5.5//🇸🇰 5.7//🇱🇻 6.3//🇱🇹 6.4//🇭🇷 6.5//🇵🇹 6.7//🇫🇮 6.7//🇸🇪 6.9/🇨🇾 7.7//🇫🇷 8.4//🇮🇹 9.7
🇪🇸 14.1. L’atur als joves arriba al 33%
🇬🇷 16.8
L'any 2012 quan nosaltres decidim marxar cap Alemanya i França, la taxa d'atur va ser de 24,8%. Avui estem a 10 punts per sota, però si comptem l'emigració econòmica que desencadenà aleshores, avui estaríem molt per sobre de la taxa actual. Europa, ha fet de coixí social en aquesta darrera dècada.
L'atur explica també molt la realitat socio-econòmica i de consciència ambiental que ens trobem, la informació i els debats de transició energètica, de necessària adaptació als problemes que provoca la crisi climàtica no s'estan abordant, no hi ha planificació, ni molt menys estratègia 2030. La realitat de la precarietat anul·la i actua com una llosa pesada.
Espanya i Catalunya no és una excepció, viuen fora de les dinàmiques europees. No ha arribat un canvi moral i ètic que contraposi actituds i maneres de viure a la nova realitat econòmica, i ecològica de transició inevitable que en Estats, en aturs baixos, es viu intensament.
Les lògiques preocupacions de final de mes, ho rifen tot a les lleis del mercat, al benefici a curt termini, benefici polític i també econòmic. Classe política i elits econòmiques segueixen aquest regle, la població va a remolc.
La imminent fractura, fruit de la conjuntura i la geopolítica internacional, afegida als efectes devastadors en l'economia, relacionats a la crisi climàtica, fan preveure increments de taxa d'atur, bloqueig e incapacitat pública d'aplicació de mesures correctores als sistemes socials, ambientals, energètics que permetin dirigir les acions públiques i de renovació industrial i silvoagropequària, a uns mínims que permetin orientar, la salut i el benestar de la població més vulnerable, en línia a una agenda 2030 real i en sintonia europea.
Més que mai cal pensar en clau euroregional, és del tot imprescindible per a trencar inèrcies aïllacionistes.
