Aquest es un llibre que posa de manifest y ens adverteix sobre les trampes i els perills de les fantasies tecnologicistes, que ens dibuixen un futur immediat on en el món regnarà una eficiència absoluta de la mà del predomini de les tecnologies digitals i el datacentrisme. No és un llibre contra la tecnologia com a instrument que ens pot proporcionar millores en el benestar, ni contra el món digital i Internet. És un llibre que parla del papanatisme tecnològic que va impregnant el nostre món i com un seguit de gurus i visionaris de la tecnologia de fet, no fan altra cosa que erigir i defensar negocis de tipus monopolístic. És una denúncia de la confusió entre finalitats i mitjans que sovint presideix el debat sobre el paper de les innovacions, així com una pretesa neutralitat en el funcionament dels algoritmes d’Internet, que disten molt de ser-ho. És també la reivindicació d’intentar respondre a dilemes polítics, socials i morals des de la raó abans que des e la tecnologia, ja que aquesta no és mai una variable independent. Les possibilitats tecnològiques no ens les proporciona ni l’atzar ni la divina providència, sinó més aviat el resultat d’objectius empresarials i de negoci que es pretenen emmascarar darrera un difús concepte de “progrés del coneixement”.
Evgeny Morozov és un jove i molt interessant analista del món d’Internet i de la tecnologia, natural de Bielorússia, però radicat als Estats Units, que s’ha distingit els darrers anys en notòries aportacions i reflexions crítiques sobre el predomini del món digital, i especialment sobre unes expectatives tant desaforades com perilloses. A La locura del solucionismo tecnológico (Clave Intelectual-Katz, 2015), Morozov analitza el com i en base a què s’ha construït la ideologia del “solucionisme tecnològic” i la del “internet-centrisme”, i com està derivant cap a obsessions com la de rastrejar absolutament la nostra vida quotidiana en un intent de sotmetre totes i cada una de les nostres decisions a l’ús de la mineria de dades, o bé la introducció progressiva d’incentius lúdics a tot allò que hauria de ser cívic, frivolitzant i convertint-ho tot en un joc. L’autor defensa que el disseny i l’ús de la tecnologia hauria de respondre a la satisfacció de necessitats humanes i socials, tot superant un món en el que els recursos digitals sovint es dediquen només a buscar i presentar solucions a problemes que ni tan sols tenim plantejats. Hem invertit la finalitat i els mitjans per aconseguir-la.
