En una missió interplanetària no existeix l'expressió
aproximadament quan es tracta de calcular i ajustar la trajectòria d'una sonda. Tot ha de funcionar com un rellotge i qualsevol maniobra és el fruit final d'innombrables càlculs i simulacions prèvies per assegurar que tot segueixi exactament el camí previst. Les segones oportunitats, encara que no impossibles, són escasses en aquest tipus d'aventures. La sonda ExoMars no és una excepció.
Llançada el passat 14 de març del 2016, té per davant fins a 4 impulsors encesos, amb l'objectiu d'anar afinant la seva trajectòria fins a aconseguir que quan arribi a Mart, ho faci exactament amb la velocitat requerida, tant per assegurar que el mòdul Schiaparelli entri a l'atmosfera marciana de la forma adequada i així poder assegurar l'aterratge al lloc triat, com perquè la pròpia ExoMars entri òrbita de forma segura.
Són moments crítics per qualsevol missió, i el passat 28 de juliol va arribar el primer d'aquests moments. El més important si es té en compte que va ser el més gran de tots els que tindran lloc abans de l'arribada.
El motor va proporcionar una força equivalent a la d'aixecar un pes de 45 kg en un gimnàs, i va romandre encès uns 52 minuts, així que l'impuls generat no és gens menyspreable. Com és habitual en aquest tipus d'operacions, la ignició va ser planejada amb molta antelació i la seva durada es va calcular acuradament per minimitzar el consum de combustible durant el conjunt de maniobres durant el creuer i inserció orbital a Mart.
Una segona encesa va tenir lloc l'1 d'agost, seguida d'altres dues menors, ja a les portes del planeta vermell. L'encesa del 28 de juliol va ser la més gran de les quatre enceses programades que permetran a la sonda interceptar Mart i dipositar el mòdul Schiaparelli sobre Meridiani Planum, una enorme plana prop de l'equador del planeta.
Com a curiositat, aquesta última encesa, es va realitzar amb l'ajuda d'una tècnica de navegació ultraprecisa que utilitza els llunyans i poc entesos quasars (fonts astronòmiques d'energia electromagnètica que inclouen radiofreqüències i llum visible) per calcular la posició de la sonda amb una precisió sorprenent: 1.000 metres a una distància de 150 milions de quilòmetres de la Terra. Així doncs, ExoMars segueix endavant en la seva tranquil·la etapa de creuer, i ja porta coberta més de la meitat dels 500 milions de quilòmetres del viatge. Una etapa que està permetent als seus equips a la Terra posar a prova tots els sistemes de la sonda, així com del seu company de viatge, el mòdul Schiaparelli.
Font: Tokaidin
