Ningú parla del genocidi de les formigues. Poble nòmada i intrèpid per naturalesa es van establir en una terrassa qualsevol. La vida era tranquil.la: pasturant pugó i recollint engrunetes i insectes morts. La colònia anava creixent. Un bon dia, l’expedició de les formigues més preparades va trobar un gran tresor: el calaix del pa. El problema és que els humans les van descobrir. Havien traspassat una línia vermella, i un cop detectades a dins a casa, la humanitat va desplegar tota la seva ira. Insecticides a tot hora i en quantitats industrials, trampes al costat dels nius, destrucció de les fulles de pugó… l’extermini es va fer realitat amb menys d’una setmana. Les supervivents de la barbàrie encara ho recorden: “Qui deia que aquests humans no matarien ni una formiga?”
