Definitivament, aquesta darrera ha estat una mala setmana per Facebook. L’apagada del dilluns en la que es va deixar sense servei a milers de milions d’usuaris no només d’aquesta xarxa social sinó també d’Instagram, WhatsApp, Messenger y la plataforma de realitat virtual Occulus de la que n’és propietària va posar en evidència la fragilitat tecnològica tan de les plataformes de les que depenem i entreguem una part important de les nostres vides, com l’absurd d’una dependència que s’ha convertit a més d’insensata en absolutament addictiva. La paralització de l’activitat va provocar que quantitats ingents de persones, especialment els joves més enganxats, entressin en pànic i se sentissin totalment perduts i incomunicats. Si el que donava gran part del sentit i l’entreteniment a les seves vides deixava de funcionar, només quedava lloc per a la histèria i el col·lapse mental. El curiós del cas, és que la companyia no va donar cap explicació del que passava de manera immediata ni va aclarir uns perquès que els avesats a la tecnologia han hagut de deduir. Aclariments que hauria fet ràpidament qualsevol proveïdor de serveis en el món analògic. En el món digital, però, tot és diferent, tot es produeix com un joc. L’aparent gratuïtat del aplicatiu fa que no s’adopti el paper convencional del prestador de serveis, sinó que, de manera arrogant, se’ns fa un generós regal que no ens dóna dret a la queixa si temporalment se’ns en priva l’accés. Que la immediata caiguda de la cotització a borsa de Facebook li fes perdre al seu propietari Mark Zuckerberg cinc mil milions de patrimoni en una tarda, no deixa de ser anecdòtic: per ell, a més que els recuperà ràpidament, no deixa de ser poc més que la xocolata del lloro.
A Facebook fa temps que l’acompanya l’escàndol i s’ha convertit en la representació del pitjor de les plataformes que dominen la xarxa. El 2016 es va revelar el tema de Cambridge Analytica pel qual Zuckerberg va haver de donar explicacions al Senat dels Estats Units, ja que les dades dels usuaris s’havien venut i utilitzat sense control durant la campanya que el 2016 va portar a Donald Trump a convertir-se en president dels Estats Units. Ara, i coincidit en l’apagada de servei del dilluns, aquesta empresa que utilitzen 3.600 milions de consumidors al món ha de fer front a les acusacions públiques d’una empleada que ha decidit donar a conèixer les pràctiques poc ètiques i perilloses de la companyia, consistents en dotar als seus algoritmes de connotacions propiciadores de l’addicció i d’estímul a la creació de polaritat social i política. Incitació a l’odi i aixecament de passions. Aquesta “gola profunda” ha explicat i ha aportat documents que evidencien la falta de moralitat i principis de la companyia, la seva perillositat i la falta d’autocontrol davant la Subcomissió de Protecció del Consumidor i la Seguretat de Dades, posant de manifest unes males pràctiques de la tecnològica que sabia que les seves aplicacions empenyien als adolescents cap a l’abisme dels comportaments suïcides i els trastorns alimentaris no fent res per evitar-ho. Així mateix, ha detallat els sistemes d’amplificació de la divisió, l’extremisme y la polarització, fomentant la violència i posant en qüestió el mateix sistema democràtic. Poc ha importat que les informacions internes de la companyia hagin alertat reiteradament sobre els efectes perversos d’algoritmes pensats i imaginats per ampliar l’espectacle de la confrontació i dels sentiments extrems. Cap mena de sentit de la responsabilitat: el diner és el diner.
Frances Haugen, que és el nom de l’enginyera denunciant, ha explicat el cercle viciós i extraordinàriament pervers d’una tecnològica disposada a crear reaccions de dependència de l’usuari cosa que obté millor amb continguts que incitin a l’odi i aixequin passions, és a dir, teledirigint els nostres pensaments i emocions amb informacions falses o bé tergiversades per tal de portar-nos a l’expressió del pitjor de nosaltres mateixos. No és estrany, doncs, que la denunciant demani als legisladors que actuïn i regulin com es va fer amb la indústria del tabac, la obligatorietat dels cinturons de seguretat en els cotxes o actuar contra las farmacèutiques responsables de l’epidèmia del consum d’opiacis. Que posin normes i frens, a una activitat que es notòriament nociva i practicada des de la més complerta i absoluta mala fe.
