La contraportada del llibre ja ens avisa: 'teniu a les mans una novel·la satírica, una crítica àcida, perversa i punyent, un divertimento...' D'acord, ja podria haver-me imaginat per on anaven els trets.
Sí, sí, imaginació no em falta, però arribar a la pàgina vint i conèixer a una iguana (la de la portada) que es diu
Corcuera en homenatge a qui va ser ministre de l'Interior i que a més parla, però no és sols que parli, és que ho fa amb la veu d'en Josep Cuní (autocomplaent, pontifical)! Us asseguro que aquí l'autor i la novel·la em van guanyar per golejada.
Pere Figueres ens porta la història de l'
Avel·lí Baldoví un trist professor que té una segona feina a una fàbrica de brous de marques blanques, per tal d'arribar a final de mes. Un personatge gris, oi? Res d'això, l'
Avel·lí és u psicòpata convençut que tot el món està en contra seu, la seva mania persecutòria és de manual i quan no es pren la medicació, quasi mai, ha de veure com el seu company de pis, en
Corcuera (la iguana) li canta la canya i li diu que és un inepte difícil de catalogar i que l'incita a què cada nit faci més bo el brou.
No només el nom i la veu de la iguana són antològics, hi ha una parella de mossos que ens recorden a un cèlebre (no precisament pels seus encerts i el seu bon tarannà) personatge de la política catalana. I és que la corrua de personatges que desfilen per les pàgines de '
Fets caldo' són, per una cosa o altra, dignes de menció.
A través d'aquest humor àcid, visceral, que arrenca somriures i més d'una rialla, el
Pere Figueres fa una crítica ferotge a institucions llegendàries com són l'església, la família o l'empresa i l'educació privada; no queden exemptes de judici els problemes de salut mental, el periodisme. La corrupció i la banalitat que amara a totes elles són la clau perquè l'
Avel·lí pugui dur a terme les seves malifetes i sortir-ne indemne.
Una novel·la que es llegeix en un sospir, que ens diverteix alhora que ens fa pensar en les xacres de la nostra societat, aquelles que desgraciadament ens acompanyen en cada noticiari. Ben escrita, ben trenada, amb una prosa brillant, aguda i sorneguera.
I creieu-me quan us dic que mai un títol havia estat tan literal!
