El món digital, lluny de significar la democratització i accés lliure al coneixement, està provocant un empobriment d’idees més que notori, donat que fulmina tota possibilitat de multiplicitat i diversitat, reduint enormement el marc conceptual en el que ens movem. De la mateixa manera que es va produir en l’àmbit de l’alimentació, les majors empreses tecnològiques estan modificant i dirigint el nostre consum de coneixement. També aquí se’ns porta a l’obesitat, tant per excés com sobretot per “mala alimentació”. Més que cap altra camarilla de corporacions prèvia, els monopolis tecnològics aspiren a modelar la humanitat per mitjà d’algoritmes i aplicatius que desplacen la centralitat de la ment humana cap a un pensament mecànic faltat de profunditat i de matisos. Els algoritmes estan destinats a erosionar la llibertat d’elecció humana, amb la altiva creença que la nostra conducta pot ser reconduïda cap a una direcció superior. Els monopolistes tecnològics ens venen la bondat intrínseca d’Internet, el seu caràcter col·laboratiu, social i revolucionari. En realitat, les plataformes que dominen la Xarxa ens han convertit en hostatges. A canvi de la gratuïtat dels seus serveis ens bombardegen de publicitat personalitzada, venen les nostres dades y perfils personals, per tal de convertir-nos en obedients consumidors a temps complert.
A Un mundo sin ideas. La amenaza de las grandes empresas tecnológicas a nuestra identidad (Paidós, 2017), Franklin Foer analitza la lògica perversa del món digital, de com la informació que rebem està esbiaixada per algoritmes que han elaborat un perfil de nosaltres que desconeixem, com tendim a viure en una caixa de ressonància on sols sentim la nostra veu i les que se suposes afins. Aquest antic editor de The New Republic i estudiós del món digital, explica com s’ha destruït qualsevol valoració econòmica del coneixement, considerat que aquest només s’ha de generar per amor a l’art i en termes de amateurisme. Sotmesos a impactes continuats que ens provoquen estrès i sempre amb l’atenció dividida, ens anem tornant incapaços de practicar la lectura profunda, la reflexió pausada i els anàlisis complexos. Tot és espectacle, poc substancial, líquid i superficial. La autoria i les empreses culturals estan sent liquidades per grans plataformes que, com Amazon, consideren que el coneixement ni val res ni pertany a ningú. El resultat d’això porta al predomini de la frivolitat, la superficialitat i el conformisme.
