Reconec que quan vaig veure la portada de la novel·la, el meu primer instint va ser passar d'ella. No m'agrada gens ni mica la boxa i aquells guants en primer pla, aquell títol i saber que estava dividida en dotze rounds..., feia que em fes enrere. Però el bon gust de boca que m'havia deixat
"Tres minutos de color" i
"No nos dejan serniños" em deia que havia de donar-li una oportunitat a l'últim treball de
Pere Cervantes.
Vaig començar a llegir el que comentaven els qui ja l'havien acabat, i la majoria coincidíem a dir que la lectura els havia deixat fora de combat. Saber que estava basada en fets reals i que el protagonista, Alfa, també era real, va acabar per convèncer-me que havia de donar-li una oportunitat. Sort que ho vaig fer.
«Golpes»ens explica les quatre-centes quaranta i quatre nits que Alfa passa a la presó, acusat de narcotràfic. És la veu del mateix Alfa qui ens comptarà aquesta estada a la garjola, que el va portar a entrar i que va fer quan va sortir. No és una història lineal, des del present d'Alfa, ja lliure però tot i pendent de judici, el protagonista se servirà d'una sèrie d'analèpsies per explicar els fets.
He escoltat a l'autor comptar en diverses ocasions que Alfaexisteix, que és un personatge real del qual es preserva la veritable identitat perquè el cas encara no està resolt; que va ser el mateix Alfa qui va anar a visitar-lo per demanar-li que expliqués la seva història i que el personatge té molt poc filtre literari, que és molt fidel a la realitat.
Sabent tot això ens podem fer una idea molt exacta de com és realment Alfa: un personatge vençut per les circumstàncies, un solitari convençut que gaudeix de la seva solitud al costat de la seva moto. Un boxejador que mai deixés de ser-ho i que viu la vida com si es tractés de l'últim round. Que no vol ni pot baixar del quadrilàter. Un home que no sap estimar les dones, però que la seva debilitat és una d'elles: Kashima, la seva filla. Fidel als que han estat els seus amics, als quatre homes de les quatre cantonades del seu quadrilàter. Un policia de la vella escola, que ha tocat fons en el món de les drogues i que després de sortir-sent lluita contra el narcotràfic i que per poder fer-ho sempre està al límit de creuar la fina línia vermella que separa la legalitat de la il·legalitat, i és en una d'aquestes ocasions en què es mou al límit quan l'empresonen.
Com deia al principi, el llibre està estructurat en dotze rounds escrits en primera persona, però usant dos temps verbals que els diferencien. Així en els capítols senars ens parlarà en present per relatar el que succeeix quan surt de la presó i el seu dia a dia a Castelló durant les festes nadalenques, fent constants al·lusions al seu passat, que ens permetran poder perfilar una mica més el personatge; mentre que en els imparells, escrits en passat, ens explicarà la seva detenció i la seva estada a la presó.
Són capítols breus però d'una gran intensitat narrativa. No són lents, però tampoc és una lectura trepidant, al contrari; per la intensitat de la narració, per la gravetat dels fets que ens exposa, «Golpes»necessita d'una lectura reflexiva i pausada que ens permeti gaudir de la brillant narració de Pere Cervantes, de la seva prosa neta amb un registre senzill i directe ple de veritats com punys que ens noquejaran constantment.
« Mi padre, que era mi entrenador, siempre decía que un boxeador jamás deja de serlo. Son muchas, y de por vida, las lecciones que uno aprende cuando en cada asalto puede llegar tu final.»
