Veig que a Girona acaben d’estrenar la Penya Àlex Granell i sense cap dubte el migcampista gironí s’ho mereix. A mi, amb Àlex Granell em passa una cosa: sempre que sento a parlar d’ell em ve al cap el 28 de desembre del 2012. Aquell divendres, en plenes festes de Nadal i amb la redacció mig buida, reiem amb els companys amb algunes de les informacions que solen aparèixer el dia dels Sants Innocents per fer broma. Entre totes elles, surt la notícia que Granell, aleshores al Llagostera, se’n va al Cadis, un dels històrics del futbol estatal que aleshores passava per hores baixes a 2a B però que tenia clar l’objectiu, tornar a 2a A. El moviment era sorprenent: Àlex Granell, amb 24 anys, tot just debutava aquell mateix any a 2a B després de diverses bones campanyes a tercera, i a Llagostera no estava gaudint de massa protagonisme. 12 partits de lliga jugats, 6 dels quals de titular arribats a desembre i acumulant 600 minuts en total no eren xifres per tirar coets. Malgrat el club llagosterenc tenia fama de bromista, allò no feia cap pinta d’innocentada i calia assegurar-ho parlant amb el protagonista.
-Àlex, és un dia complicat perquè és Sants Innocents però això que marxes al Cadis és veritat, no?
-Sí, sí! Pot semblar una innocentada però no. Marxo cap al Càdis.
A Cadis, Granell hi tenia dos grans avaladors a la banqueta, Raúl Agné i Antonio Rodriguez ‘Rodri’, dos tècnics que coneixien bé la seva cama esquerra de la seva etapa al futbol català i gironí. Granell va arribar a la ciutat andalusa sent un desconegut en un club que no triga gaire a tallar el cap (esportivament parlant) dels futbolistes que no rendeixen però amb pocs mesos, el mig gironí es va posar l’afició a la butxaca. Al juny, sense haver aconseguit l’objectiu de l’ascens, l’equip gadità va clavar un nou cop de timó en el seu projecte i Granell no va renovar. L’aficionat groc ho va lamentar perquè havia vist en ell el que ha acabat demostrant a Girona: qualitat, capacitat i sobretot molt compromís. És evident que el fitxatge de Granell pel Càdis no era una innocentada sinó un gran encert.
P.D: Granell ha jugat a 1a regional, 1a catalana, 3a divisió (al Manlleu, entre d’altres!), 2a B i 2 A. No diré res més…
