«Han entrat a casa» és la guanyadora del 29è Premi Literari de Novel·la Breu "Ciutat de Mollerussa".
Amb una prosa delicada, subtil i molt harmònica, Rosa Pagès, ens relata quelcom tan sòrdid com saber que en plena nit uns estranys han entrat a casa teva. Gent que rondarà pels teus espais més íntims, envaint-los d'una manera bruta.
Despertar-te i sentir sorolls que alteren la teva pau interior, intentar despertar a la teva parella i veure que al teu costat hi ha el seu cos, però que només és exactament això: un cos, ja que la seva ànima és molt lluny de tu.
Els capítols alternaran el punt de vista dels dos protagonistes: la Marta i l'Albert, qui després de quinze anys de matrimoni ja no són més que dos desconeguts que viuen sota el mateix sostre.
El robatori a mitjanit és només un pretext per fer una radiografia de la vida d'aquesta parella. Una relació que fa molt que va deixar de ser idíl·lica i que a poc a poc es marceix com una planta mal cuidada. Una parella que s'han convertit amb els pols oposats d'una relació que s'escola per les finestres que no s'han arreglat quan s'haurien d'haver arreglat.
L'autora aconsegueix un clima de suspens des de la primera plana i el manté fins al final de la novel·la sense que decaigui en cap moment, aconseguint que el lector segueixi enganxat capítol darrera capítol per intentar esbrinar que és el que realment ha passat. I el més important, almenys per a mi, és que fins molt al final no començarem a albirar la realitat que s'amaga darrere el canvi que en Miquel veu / creu que la Martaha sofert.
Una obra breu, no arriba a les cent pàgines, que es llegeix en un sospir; que val la pena paladejar a poc a poc per poder gaudir de cadascuna de les seves paraules. Una història que es compon de petites narracions plenes de sensibilitat i bellesa. Un plaer per als sentits del lector, qui gaudirà amb la riquesa de vocabulari, la polifonia de sons i sensacions que trobarà al llarg de tota la narració.
«Han entrat a casa » és d’aquelles lectures que ens acompanyaran al llarg del temps, que el seu record perdurarà molt més enllà de la seva lectura.
«Hi ha una galàxia que du el teu nom, que gira al voltant de l’estrella que ets tu, de la teva llum irada, de la combustió final del teu comiat»
