Escoltar és un art i un plaer. I no em refereixo a plantar-te davant d’una persona i rebre un reguitzell d’informació. Res d’emissor i receptor directe. M’agrada escoltar converses alienes. Públiques, obviament. La tècnica l’he desenvolupat al llarg de la meva vida en les moltes hores que he perdut en el transport públic. O esperant en llocs diversos: la cita que arriba tard, la botiga que no obre, la cua del supermercat que no avança… tot són escenaris òptims per trobar-se amb històries sorprenents. En altres casos impactants. I en algun, de vergonya aliena. A l’avió, per exemple. Un grup de nois parlen de les apostes. Es veu que hi guanyen tants diners. Jo crec que qui hi guanya més és precisament la casa d’apostes. Per això se’n diu ‘joc’. Perquè en el joc, en tots, sempre es perd més que no es guanya. Fixeu-vos-hi.
