Hi ha llibres que arriben a casa i passen, per decret llei, a ser els primers en l'alta muntanya de llibres pendents de ser llegits que tinc, i això és el que va succeir amb l'última novel·la d'en Sebastià Bennasar, «Hotel Metropole».
Bennasarsitua gran part de l'acció a Lisboa. Una Lisboa que coneixerem al llarg de dos arcs temporals: finals de la dècada dels vuitanta i durant els anys de la Segona Guerra Mundial. Arcs temporals que, com acostuma a ser habitual en la narrativa de l'autor, diferenciarem per la veu narrativa. Així ens trobarem amb un narrador en segona persona, que ens explicarà els fets més actuals i amb un narrador en tercera persona pels fets de la dècada dels quaranta.
La narració en segona persona acostuma ser habitual en les novel·les de Bennasar, qui d’aquesta manera aconsegueix que el lector es senti molt més proper als fets que succeeix al llarg de la trama.
Manuel Servera, un jove escriptor mallorquí, perd, per culpa de l'overbooking, el vol que l'ha de dur cap a Mallorca, obligant-lo a passar la nit de cap d'any a l'hotel Metropole de Lisboa, on coneixerà a la senyoreta Katherina Fürts. Com a conseqüència d'aquesta inesperada trobada, la vida laboral del jove escriptor farà un gir de tres-cents seixanta graus a l'una que coneixerà un món completament desconegut protagonitzat per nazis, aliats, espies i jueus el centre neuràlgic no va ser altre que el decadent hotel on s'ha vist obligat a passar la nit del cap d'any de 1989.
Katherina Fürts, al llarg de la nit i en els posteriors dies, explicarà la seva vida a Servera. La seva fugida per mig Europa fins a arribar a Lisboa, així com el que va deixar i perdre pel camí. Servera descobrirà perquè aquella dona jueva era una peça molt cobejada pels nazis i com va aconseguir arribar fins a Amèrica en companyia de la seva mare i el seu germà petit, a bord del Stella Maris.
Ja a la segona part del llibre, Fürts, li explicarà com i perquè va tornar a Europa uns anys més tard i li farà una proposta laboral que el jove escriptor no podrà refusar.
Al llarg de tota la trama anirem veient com la cultura, i especialment els llibres, juguen un paper determinant en la vida i la salvació de la Katherina Fürts. La Presencia dels llibres, i tot el que està relacionat amb ells, serà una constant al llarg de la novel·la. Paper rellevant tindrà també la premsa durant els anys de la Guerra Mundial, que subjecta a la censura del moment (Portugal estava sota un règim dictatorial) ha de fer mans i mànigues per poder informar del que realment succeeix a la capital del país.
L'autor també ens descobrirà el paper que les dones espia, al servei de la CIA, varen jugar en l'anomenada Guerra Freda Cultural.
Ens trobem doncs davant una narració que ens atrapa des de les primeres línies, gràcies a la fluïdesa de la prosa de l'autor: senzilla, elegant i gens recarregada que ens permet tancar els ulls i passejar-nos pels decadents salons de l'Hotel Metropole de Lisboa.
