"On el glaciar s'uneix amb el cel, la terra deixa de ser terrenal, i la terra es converteix en una amb els cels; allà ja no viuen tristeses, i per tant l'alegria no és necessària, allà sols regna la bellesa, més enllà de totes les exigències." Halldór Laxness

No vàrem divisar les balenes, ni tampoc els dofins, però si els vàrem intuir. El meu talismà pel viatge era una balena a l'esfera del rellotge i una cadeneta amb dos dofins.

Aprofitant les vacances de l'estiu vàrem anar uns dies a Islàndia. Un viatge que va començar al principi, sense saber-ho, quan escrivia en una llibreta el nom de Reykjavík.

Després, a mesura que anava treballant, cercant i construint El llibre del bacallà vaig entendre que havia de visitar aquest país per completar la informació o, millor dit, com una manera d'apropar-me a aquest peix que va canviar la història.

En aquest blog trobaràs dues entrades més dedicades al viatge a Islàndia, centrades, majoritàriament, al voltant del bacallà. El viatge a Islàndia va coincidir amb la primera setmana dedicada al bacallà a Islàndia que pots recuperar aquí i la presentació de la Saltfiskvka a càrrec de tres xefs dels països del sud d'Europa: Espanya, Itàlia i Portugal amb més tradició bacallanera.

El segon post d'Islàndia correspon a la visita a la pesqueria Fiskkaup, a Reykjavík, i el sopar al restaurant Matur og Drykkur que pots recuperar aquí. Entre mig vàrem visitar el famós Blue Lagoon, una experiència formidable. Poder gaudir, durant unes hores, d'un spa situat en un entorn de terra volcànica i molsa. El Blue Lagoon s'alimenta amb les aigües de la planta geotèrmica de Svartsengi de colors turquesa, tonalitats verdes i blanquinoses amb argiles i fangs amb moltes propietats curatives per a la pell i relaxants per al cos. Un lloc perfecte per si vols gaudir d'aquesta experiència i de les propietats terapèutiques i curatives dels fangs de silici i sofra.

Per anar al Blue Lagoon has de fer la reservar amb antelació. Una línia d'autobusos comunica de manera regular Reykjavík amb el Blue Lagoon cada 30 minuts.

Aquest tercer post està dedicat alguns llocs que vàrem poder visitar amb pocs dies d'un mes de setembre, plens d'experiències, de paisatge i de natura. Algunes pinzellades als llocs més emblemàtics d'Islàndia, les recomanacions i els consells que m'agradaria compartir. També, m'aproparé, alguns productes, les especialitats islandeses, que podries provar, i la nova cuina islandesa que no ha oblidat la tradició.

Islàndia és una gran illa d'origen volcànic, situada a l'Atlàntic Nord, un país jove, ple de contrasts on la natura és molt propera i s'expressa amb tota la força i la grandària.

El seus espectaculars i impressionats paisatges han estat escenari de pel·lícules com Joc de Trons, James Bond o Batman per anomenar algunes i de novel·les com aquell Viatge al centre de la terra. Immenses cascades on l'aigua brolla i salta penya-segats altíssims per continuar el curs del riu. Si el sol t'acompanya, a l'estiu, i en els dies de més llum, formarà arcs de Sant Martí; i si viatges a l'hivern podràs veure les aurores boreals, un dels millors atractius de la natura; el paisatge cobert de vegetació i molsa acompanya les vies infinites; i l'aigua en totes les formes.

Per això, quan es tracta de viatjar a Islàndia la majoria de persones es pregunten Quin és el millor moment per visitar Islàndia? qualsevol moment és el millor per visitar un país si la il·lusió t'acompanya. Les guies i les agències consideren que el millor moment per visitar Islàndia és a l'estiu (juny, juliol i agost), per les hores de llum, però s'ha de dir que, també, és el moment de l'any quan hi ha més visitants. Nosaltres, vàrem anar-hi la primera setmana de setembre del 2019. Després vindria La Covid, la pandèmia, i continuar. Em va semblar que aquest post l'havia d'escriure com continuació dels anteriors i a manera d'epíleg d'El Llibre del bacallà. 

Islàndia té 368.792 habitants aproximadament a 1 de gener de 2022 dels quals més del 60 % viuen a la capital, Reykjavík. Les aigues d'Islàndia on es troben corrents oceàniques càlides i fredes ofereixen unes condicions immillorables per l'activitat pesquera i han aconseguit tenir alguns dels millors caladors de pesca del món. Islàndia ha fet de la pesca el motor de la seva economia i, del bacallà, el seu producte més emblemàtic, sent el primer país exportador del món, amb una història recent, la qual cosa implica una important indústria del bacallà que requereix la infraestructura necessària per poder donar resposta a la gran demanda d'aquest peix, sobre tot, dels països del sud d'Europa i alhora complir amb els objectius d'una pesca sostenible.

Els rius que la travessen, transformada per la terra volcànica, amb guèisers, gel i glaciars la cobreixen. La natura en cada trosset de la terra en un entorn protegit i net.

Islàndia és el país de la natura, del foc, de l'aigua, del gel i, amb una important indústria del bacallà. Així la bandera islandesa recull el simbolisme d'aquests elements a través dels colors. El blau seria l'aigua i els glaciars, el blanc la neu i el vermell el foc dels volcans. Una imatge del bacallà es pot veure gravada sobre un fons vermell en els escuts reials de les monarquies europees i el senyor bacallà és representa en els vitralls d'alguna església gòtica a Barcelona.

Un conjunt de sensacions i d'emocions atresoràvem: el paisatge, la natura i les ganes de descobrir un país molt diferent dels països del nostre entorn i de l'àrea Mediterrània.  

La distància entre Barcelona i Reykjavík és de 4 hores d'avió. L'Aeroport Internacional de Keflavik està a uns 48 km de la ciutat. Hi ha servei d'autobusos que comuniquen de manera regular l'aeroport amb Reykjavík.

La temperatura mitja d'Islàndia és bona. No és extremadament freda a diferència del que es pugui pensar. Encara que en poc temps pot passar del sol a la pluja. També dependrà de cada una de les regions i de les estacions de l'any.

Per això, una de les preguntes del viatger és com haig d'anar equipat?

És aconsellable vestir de la manera popularment coneguda com una ceba, és a dir, per capes. A l'estiu et trobaràs amb moments que faci fresca o caigui una pluja fina. Un impermeable lleuger amb caputxa, sempre, t'anirà bé.

El calçat que et recomanaria seria un còmode “tot terreny” i un altre de muntanya per si decideixes fer alguna excursió. No pot faltar al teu equipatge un banyador, una gorra i unes sabatilles resistents a l'aigua i les pedres per descobrir alguna de les piscines naturals i llacunes d'aigua volcànica. T'encantarà l'experiència i la visita a una de les meravelles del món. T'aconsello que també portis una tovallola lleugera, compacte i que ocupen poc espai, al teu equipatge i sempre són molt útils. A mi m'agrada portar a l'equipatge unes sabatilles d'espart per quan estic a l'habitació de l'hotel, el contacte amb la fibra natural, després d'un dia intens sempre és relaxant.

Havíem fet la reserva a l'Hotel Natura, certificat com hotel verd, situat a cinc minuts en cotxe del centre de Reykjavík i a uns 20 minuts caminant.

L'Hotel Natura és un refugi, en sentit metafòric, pel viatger i és del tot recomanable tant per l'amabilitat de les persones que hi treballen fent de la teva estància un lloc millor com per la ubicació, l'allotjament i els serveis. L'Hotel Natura té una decoració nòrdica i actual, és confortable, amb instal·lacions modernes i amb tots els mitjans. Les habitacions són amplies, lluminoses, decorades amb molt bon gust, i equipades amb tots el serveis.

A la planta baixa tens diferents estances: sales de lectura i llocs de reunió. A la Biblioteca de l'Hotel vaig descobrir un llibre amb il·lustracions de la natura i la fauna d'Islàndia on em va sorprendre descobrir una il·lustració d'una farigola atlàntica i pensar que aquesta planta aromàtica la trobaria només al Mediterrani!

Islàndia és el país amb l'índex de lectura més alt d'Europa. Designada com la Ciutat de la Literatura per la UNESCO, Reykjavík custodia un tresor d'obres literàries i gran quantitat de poetes i autors.

L'Hotel compta amb menjadors per diferents moments del dia: un espai pels esmorzars on no falta el cafè, una de les begudes preferides dels islandesos; un espai per un àpat amb plats del dia, cuina internacional i productes propis del país com el Skyr un producte làctic refinat, que té una textura molt semblant al iogurt però tècnicament és un formatge cremós. El Skyr és popular pel seu baix contingut en greix i un alt contingut amb proteïnes. És costum acompanyar el Skyr amb nabius i si el vols fer-lo més gormand pots acompanyar-ho amb nata líquida. És conegut per ser l'aliment islandès per excel·lència.

Un aeroport de vols locals es divisa des del passadís de l'Hotel, al sud, una plaça verda i el pàrquing al davant l'hotel on els clients poden carregar els seus cotxes elèctrics.

L'Hotel té un spa, perfecte per un dia llarg després d'una excursió o per relaxar-te després d'un dia de feina.

Cada dia ens agradava recorre la distància que hi havia entre el Hotel i la ciutat. Havien de sortejar una obra pública i un camp de futbol. El cel era gris, plovisquejava, un aire agradable i net. La recompensa era un passeig entre jardins, vorejant el gran llac que comunica i enllaça la ciutat amb el centre de Reykjavík.

El gran llac és un refugi de diferents tipus d'aus on destaquen els ànecs, els cignes, o les oques, també, és habitual trobar en el trajecte parelles d'ànecs o famílies de conills. Tota la fauna és respectada pels vianants. Tjornnin és el nom del llac de Reykjavík, un dels atractius més bonics de la ciutat tant pels turistes com pels ciutadans de Reykjavík. El llac és un lloc de trobada pels amics i les famílies, una zona d'esbarjo on es realitzant diferents activitats: esport, passejades, itineraris amb bicicleta, alimentar els ocells i, també, és un espai de trànsit cap a la feina i el centre de la ciutat; al voltant del llac hi ha algunes escultures, vegetació i arbrat, bancs per descansar, badar i reposar la mirada a l'aigua del llac admirant el paisatge i el comportament de les aus.

Al voltant de Tjornnin hi ha cases particulars molt boniques i acolorides, edificis històrics on destaquen per la seva arquitectura com l'Ajuntament de Reykjavík, la Galeria Nacional o l'Església Lliure Fríkirjan oferint imatges de postal reflectides a l'aigua com un mirall. També hi ha algunes escultures que es troba el vianant pel camí junt amb els arbres i la vegetació conformen un lloc preciós pel passejant.

Reykjavík significa “badia fumejant” fent referència al vapor que desprenen les fonts termals i que els antics habitants utilitzaven per rentar roba als inicis del s. XX.

Des de 1930, quan es va instal·lar el primer sistema de calefacció amb energia geotèrmica en un edifici públic a la ciutat. Els islandesos utilitzant energia geotèrmica per escalfar el 90 % dels edificis de la ciutat i per generar un 25 % de la producció elèctrica. La resta de necessitats es cobreixen amb energia hidroelèctrica produïda per emissions no contaminants. Per això, es pot dir que Islàndia és un dels països més verds del món.

En els posts anteriors vaig escriure algunes pinzellades de Reykjavík on s'ubica el seixanta per cent de la població de la illa. Reykjavík és una ciutat molt agradable, segura i amable on es molt fàcil situar-te. Et recomano que la puguis fer a peu, una de les millors maneres de descobrir i conèixer la ciutat.

Des de qualssevol lloc de la ciutat es pot veure l'alta església Hallgrímskirkja de l'arquitecte Guðjón Samúelsson. L'església té al davant una escultura, mirant a l'horitzó, del víking, Leifur Eiriksson, el primer europeu que va descobrir Amèrica. Pots passejar pel port vell, renovat, amb botigues d'artesania i de la indústria del peix.

També, et recomano visitar Harpa, el centre de conferències i de concerts de la ciutat. Harpa és obra dels arquitectes Henning - Larsen i la façana dissenyada amb la col·laboració de l'artista danès islandès Olafur Eliasson, inspirada en el paisatge islandès. Ubicada front al mar i en un lloc estratègic de la ciutat.

Harpa ha rebut alguns premis entre els que destaca el prestigiós premi Mies van der Rohe al 2013. 

Harpa és la seu de l'Orquestra Simfònica d'Islàndia, de l'Òpera Islàndia i d'altres entitats musicals. A la planta baixa hi ha botigues i diferents espais. També trobaràs Hnoss un dels millors restaurants d'Islàndia on trobaràs menús de temporada, producte fresc, menús vegetarians, carn i peix d'Islàndia i un bon servei, a més a més dels diferents espais d'alimentació. Destí turístic i de referència de la ciutat, ubicat front al mar on cada detall està pensat i inspirat en el país.

Reykjavík té una gran oferta cultural i d'oci. És fàcil trobar bons restaurants i zones de bars, clubs i cafeteries assequibles per la ciutat així com singulars museus que recullen la història i la cultura de la ciutat i el país. Amb la Reykjavík City Card Pots entrar a diferents piscines, banys, museus, galeries, botigues i viatjar gratis en diferents en autobusos urbans.

Des de Reykjavík, sinó disposes de molts dies, pots visitar llocs únics i extraordinaris, amb història, indrets geològics i geogràfics singulars, molt a prop un dels altres en direcció al sud de la illa.

I, si disposes d'un mínim de 10 dies pots fer la Carretera 1, la famosa Ring Road, (1.340 km) i pots donar la volta a la illa en una carretera ben asfaltada i indicada on trobaràs càmpings, hotels i B&B molt a prop. Pots informar-te aquí.

Teníem pocs dies així que vàrem concentrar les visites en alguns dels atractius del sud d'Islàndia amb les impressionats cascades, el glaciar, la platja negra, considerada una de les més maques i, també, una de les més perilloses per les onades imprevistes.

Un dia reservat pel Cercle Daurat, la zona geotèrmica i el salt de l'impressionat Gulfoss.

I per suposat una tarda fins al Blue Lagoon. Entre mig totes les altres activitats que pots recuperar en els posts anteriors del viatge a Islàndia.

Del viatge em va saber greu no poder haver trobat un moment per visitar les granges i els horts amb plantacions d'hortalisses i tomàquets, però si que vaig poder tastar la deliciosa sopa de tomàquet que t'ofereixen en molts restaurants i que t'animo a que la provis si decideixes anar.

El primer dia vàrem visitar la costa sud d'Islàndia seguint la carretera de circumval·lació, la Ring Road, després de paisatges infinits i casetes aïllades vàrem arribar a Skógar on es troba la impressionat cascada de Skógafoss de 62 metres d'alçada i 25 metres d'amplada, una de les cascades més grans, fotogèniques i impressionats d'Islàndia; es pot veure, pujant “unes quantes” escales, veure la caiguda de l'aigua o també pots passejar i caminar pel seu entorn com si entressis en un núvol de pluja i, veure en els dies assolellats, dobles arcs de Sant Martí. La cascada de Skógafoss té una gran potència on l'aigua desplega l'eixordador soroll en la seva caiguda. Diu la llegenda que un dels primers colonitzadors d'Islàndia, el víking Prasi Pórolfsson, va amagar darrera de la cascada un gran tresor...

Vàrem continuar la ruta cap a Reynisfjara, la Platja Negra de sorra volcànica, considerada una de les més maques però, també, una de les més perilloses d'Islàndia per les altes onades de l'Atlàntic. Has de seguir les recomanacions i les advertències que figuren en els rètols perquè algunes persones se les ha emportat el mar. Rams de roses i flors per la platja imagino són un record.

Les vistes d'aquest platja són impressionats amb “els trolls” que apareixen al mig de l'oceà amb llegendes i diferents versions. La platja es troba arrecerada amb unes columnes de basalt construït i esculpit per l'erosió de la natura que semblarien l'òrgan d'una església. Diuen les guies que en dies tranquils i sense gent els “frarets” voletejant i es llençant a l'aigua buscant l'aliment.

Reynisfjara, la Platja Negra de sorra volcànica, considerada una de les més maques per National Geographic

Havia refrescat i el fred s'havia ficat al cos, continuaven en ruta amb una parada a peu de carretera en un àrea de servei. Una sopa calenta, un plat de pasta i un cafè. En aquestes àrees de servei i en altres establiments és habitual trobar bossetes de Hardfiskur es tracta de peix sec, normalment eglefí -Melanogrammus aeglefinus- peix llop o bacallà. Considerat com un aliment islandès per excel·lència i una font de proteïnes pures. Les bossetes de Hardfiskur són un piscolabis popular entre els nens i els adults. Resulta deliciós acompanyat amb una capa fina de mantega.

Després d'aquesta parada i a pocs quilometres de Vik vàrem poder fer una caminada per la glacera Sólheimajökull, una de les més fàcils, accessibles i, també, propera a Reykjavík dins de la mateixa carretera de circumval·lació. Al contrari del que és pugui imaginar la glacera Sólheimajökull és majoritàriament gris i negra com a conseqüència de la cendra volcànica que va quedar quan es va produir l'erupció del volcà Eyjafjallajökull, amb un nom difícil de pronunciar i, que va paralitzar el tràfic aeri al 2010. També veuràs diferents colors blaus i blancs com a conseqüència de la cristal·lització del gel.

Pots caminar per la glacera, seguint les indicacions, uns 800 metres. El pàrquing és gratuït. Has d'anar amb un guia que conegui el país i t'acompanyi. La preocupació més gran, després de visitar la glacera, és el ritme de desgel que cada any experimenta Sólheimajökull com a conseqüència del canvi climàtic.

De tornada a Reykjavík, la última parada d'un dia tant intens, vàrem visitar una de les atraccions més conegudes d'Islàndia la preciosa cascada de Seljalandsfoss, formada pel riu Seljalandsá, que s'alimenta de la glacera Eyjafjalljökull, l'aigua es precipita amb tota la força des d'una alçada de més de 65 metres on abans era l'oceà, un antic penya-segat marí, i ara, és una terra rica i verda. Hi ha la possibilitat de donar la volta a la cascada i poder veure, des de tots els seus angles, un preciós entorn.

Vàrem arribar a Reykjavík al capvespre, gairebé a l'hora de sopar. Després d'una reconfortant dutxa vàrem decidir que ens quedaríem a sopar al restaurant de l'Hotel.

Per sopar vàrem prendre una combinació d'amanides vegetals amb carabassa i col i, una altra amb vegetals acompanyada de gambes petites.

El xef havia cuinat xai al forn, a baixa temperatura, prèviament macerat amb diferents hortalisses i herbes aromàtiques durant tota la nit. El xai es presenta acompanyat de la salsa de les verdures de la cocció.

El xai islandès té un gran reconeixement i és d'una qualitat excepcional. A l'estiu les ovelles pasturen lliures a les valls, els camps i les terres altes, se les pot veure en grupets de tres o quatre. S'alimenten amb herbes verdes i baies delicioses, beuen aigua fresca i neta i no prenen cap aliment processat. Quan arriba el mes de setembre els pastors recullen les ovelles per passar l'hivern als corrals.

Quedava una de les visites més populars i rellevants d'Islàndia que es poden fer en un sol dia i molt a prop de Reykjavík: el Cercla Daurat, un espai on es concentren tres de les més grans atraccions d'Islàndia des del punt de vista geològic, històric, amb gran significat pels islandesos, i d'una gran bellesa:

El parc nacional de Thingvellir, declarat Patrimoni Mundial de la UNESCO a l'any 2004 ; Guèiser dins de l'àrea geotèrmica de la vall d'Haukadalur i, la cascada de Gulfoss, una de les més impressionats i amb dos salts d'aigua.

El parc nacional de Thingvellir, a uns 40 km de Reykjavík, els víkings varen fundar a l'any 930 dC el primer parlament democràtic del món, l'Althingi per aquest motiu és tant important i significatiu aquest lloc, a més a més es troba en un paratge preciós i excepcional.

A més a més, des del punt de vista geològic és el lloc de l'Atlàntic on les dues plaques tectòniques d'Amèrica del Nord i d'Europa es separen cada any entre 1 mm i 18 mm com si fos un gran gegant. Per això la primera imatge d'aquest post l'he dedicat aquest parc per transmetre la meva voluntat de diàleg i per tot el significat que té la institució del Parlament.

Guèiser és la paraula islandesa i més universal que l'islandès ha aportat al món. En islandès, el terme Geysir deriva del verb gjósa, que vol dir entrar en erupció.

Pots passejar i veure com l'aigua calenta i el vapor brollen de manera rítmica. El vapor es dissipa al cel. El terra té diferents colors i tonalitats pels minerals que acumula. Has d'anar amb precaució, l'aigua pot arribar a temperatures de 100ºC, encara que la zona es troba encerclada i pots fer una passeig per observar el Guèiser petit i gran. Una gran experiència.

La cascada de Gulfoss, "la cascada daurada", és una de les més visitades, populars i accessibles d'Islàndia, molt propera de Reykjavík i forma part del Cercle Daurat. Està situada en el cabalós riu Hvitá (riu blanc), l'aigua es precipita 32 m d'alçada i avançant per un estret congost.

Sembla una doble cascada del que devia ser una fractura immensa de les plaques que formen el paisatge islandès.

A la dècada de 1920, un grup d'inversors estrangers volia construir una presa per un projecte hidroelèctric. El propietari dels terrenys, es va negar a vendre els terrenys. Però sembla ser que els promotors del projecte varen obtenir els permisos directament del Govern. La filla del propietari dels terrenys, Sigrídur Tómasdóttir, va haver d'anar diverses vegades fins al Parlament Reykjavík i estalviant diners per pagar un advocat que defenses la seva causa, va liderar les protestes per impedir la construcció de la presa afirmant que s'hi llençaria per la cascada si el projecte seguia endavant.

Finalment els inversors no varen poder pagar el contracte d'arrendament de les terres i les cascades es varen salvar. A l'any 1975 es varen cedir al país. Des de llavors les terres on es troba Gulfoss són una reserva natural. A l'any 1978, un relleu Sigrídur Tómasdóttir damunt d'un monòlit li ret homenatge com una de les primeres persones que va defensar la terra i el patrimoni d'Islàndia. Com diu una guia d'Islàndia no es pot combinar la indústria amb un turisme sostenible.

Ens quedaven poques hores, així que l'últim dia el vàrem reservar per visitar la Llacuna Blava i l'últim passeig per Reykjavík i un dinar improvisat en un restaurant descobert passejant on gairebé tot estava dedicat al bacallà fins i tot la decoració.

La cuina islandesa és un patrimoni gastronòmic. Un passat que va ser molt dur per la dificultat del clima i de la terra. Però l'enginy, la creativitat i les ganes d'aprofitar al màxim tots els recursos de la terra i el mar conjugat amb les diferents tècniques de conservació dels aliments: salats, fumats, fermetats, deshidratats o assecats han estat la inspiració de la Nova Cuina Nòrdica.

Em varen semblar fascinats les verdures, les hortalisses que pots trobar actualment arreu gràcies a l'energia geotèrmica que utilitzen les granges dedicades al cultiu de les hortalisses i en especial els tomàquets. Et recomano la formidable sopa de tomàquet que gairebé pots tastar en la majoria de restaurants.

El pa de sègol anomenat Flatbrauð, s'elabora des de la colonització. És un tipus de pa tradicional islandès, es menja amb mantega acompanyat de llesques fines de hangikjöt (cuixa de xai fumada), salmó, truita, formatge o sol també és molt bo.

El rúgbraud pa de sègol, fosc i compacte, dolcet. Es cou al forn en una olla aprofitant el calor geotèrmic.

El xai, de totes les maneres i parts és molt apreciat i considerat un menjar deliciós; el peix i el marisc junt amb les verdures i les hortalisses sense oblidar el skyr formen la dieta islandesa típica actual.

Hi ha una vella dita islandesa que diu: “La meitat del nostre país és el mar” El peix és la base de la dieta i reconegut arreu del món per la seva gran qualitat. Pots veure l'enllaç aquí de la visita que vàrem fer a la pesqueria Fiskkaup a Reykjavík.

Abans els islandesos exportaven la major part del bacallà, només es quedaven amb les cocotxes i la llengua considerades autèntiques exquisideses. Pots trobar el peix als restaurants en totes les seves formes: fumat, al forn, a la brasa, a la planxa, arrebossat o l'oferiment d'un cap de bacallà cuinat amb fruits de bosc com vàrem poder tastar al restaurant Matur og Drykkur i pots veure aquí.

També, pots degustar el red fish, peix blanc, de carn ferma, el vaig provar a la planxa acompanyat d'amanida; el salmó, la truita de l'àrtic, l'areng, l'abadeig així com els musclos, les gambes i les petxines i un crustaci similar a la llagosta. És popular la sopa de peix i una mena d'estofat elaborat amb peix i ceba que inicialment servia per aprofitar les sobres i, ara, és un plat popular que acostuma a trobar-se al restaurants d' Islàndia.

Islàndia no té oliveres com tenim al Mediterrani però té una cuina arrelada a la tradició, la història i la naturalesa. La Nova Cuina Nòrdica és innovadora, creativa i alhora ha sabut adaptar-se, explorar nous productes, la senzillesa, els ingredients frescos i les noves tècniques sense oblidar la tradició i els productes propis. Destacar la capacitat d'admiració i de sorpresa de la cuina islandesa per la cuina dels països amb qui manté relació i amistat.