Qui no ha desitjat alguna vegada poder veure per un forat el seu propi enterrament? Saber qui hi va, qui ens troba a faltar i qui no. Doncs precisament això és el que ens porta l'
Esther Vila a
‘Imatges del meu enterrament’, la seva tercera novel·la, que al igual que les dues anteriors està protagonitzada per la
Mercè Juanhuix, fotògrafa de professió, i la seva amiga l'
Elisa Dorca. Dues dones que allà on van troben un misteri per resoldre.
Aquest cop l'autora ens porta una història amb una complicada trama familiar, la dels Roig. Climent Roig, propietari d'una cadena d'hotels, mora sobtadament mentre es troba de viatge. Un misteriós home encarrega a la Mercè que faci les fotografies de l'enterrament del finat. Al tanatori, l'Elisa detecta alguna cosa estranya en la cara del cadàver. Amb el revelat de les fotografies tenen la certesa que el que hi havia al taüt d'en Roig no era el cos de l'hoteler, sinó un ninot. A partir d'aquí saber que porta a un home ric i important com en Climent Roig a fingir la seva pròpia mort, serà la prioritat de les dues amigues.
Anirem seguint per una banda les indagacions de les dues amigues al mateix temps que sabrem de la vida dels germans Roig després de la mort del patriarca.
La Mercè es trobarà un cop a la setmana amb en Climent Roig i a través de les seves xerrades a Cal Bornicoix ens ajudaran a conèixer a l'hoteler, el seu passat, el seu pressent el seu incert futur, ja que està malalt i sap que té els dies comptats
A partir de mitja novel·la, més o menys, ens trobem amb uns capítols situats a cavall entre els anys quaranta i cinquanta, que ens explicaran la infantesa, adolescència i entrada a l'edat adulta d'en Climent. De manera que el lector anirà seguint les tres trames alternativament: el present amb les xerrades de la Mercè i en Climenti els dia a dia dels fills d'ell i el passat amb en Climent com a protagonista.
Els darrers capítols aniran tancant tots els serrells que poden quedar pendents després de la veritable mort d'en Climent Roig. I encara que a vegades els protagonistes es quedaran amb les ganes de saber certes coses, el lector tindrà el privilegi d'estar al corrent d'absolutament tot.
Poder és la menys negra de les tres entregues, però això no fa que perdi interès, ans al contrari. L'Esther ens torna a sorprendre amb una història molt ben trenada, on el passat torna a tenir un pes específic i on la tensió lectora es mantindrà en tot moment.
El llenguatge planer, directe, sense extravagàncies de l'Esther; els personatges, tant els protagonistes com els secundaris, ben treballats i reals als ulls del lector; la intriga ben plantejada i mantinguda al llarg de tota la novel·la són els factors que fan que ens enganxem a la seva lectura i que en acabar tinguem ganes de seguir llegint les aventures i desventures d'aquest parell de tafaneres amigues.
