Segona novel·la protagonitzada pe
Beppa Madragan, agent de l’Europol especialitzada en
ciberdelinqüència i crim organitzat, i el seu cap en
Patrick White. Ve precedida per
«Alterwordl» que jo no he llegit i us puc dir que en cap moment m’he perdut o he trobat a faltar la lectura anterior, encara que també he de dir que m’he quedat amb ganes de fer-ho i que aviat i posaré remei.
En Aquesta ocasió Antonia Huertas ens porta dues trames marcades per dos arcs temporals.
Una situada en l'actualitat, des del setembre del 2015 a l’abril del 2016, i que té com a protagonista a Beppa qui s'enfronta a un possible atac ciberyihadista. Alhora que intenta esbrinar tot el que pot sobre l’atemptat on va perdre la vida la seva mare i a qui consideren artífex del mateix i mantenir-se allunyada de Lena, una hacker que està en el programa de protecció de testimonis i per qui se sent poderosament atreta.
L'altra trama se situa a la dècada dels anys vuitanta del passat segle XX i ens mostra els moviments de Flora Susin, mare de Beppa, abans de la seva prematura mort.
Els fets del present s’aniran creuant amb els del passat i anirem veient nous descobriments, que arran de la reobertura del cas, Beppaanirà fent sobre les activitats de la seva mare. Paper important tindrà la relació de Beppa amb la seva família, especialment amb el seu pare i amb Inés, la seva àvia materna, qui tot i estar afectada per un Alzheimer força avançat serà determinat per descobrir els últims moviments de Flora.
Cada capítol ens aportarà nova informació de les dues trames, així com de la vida que porta Lena com a testimoni protegit i que jugarà un paer força important al llarg de tota la novel·la. Els fets vénen marcats per la data en què succeeixen, fent molt fàcil poder seguir l’entramat de les dues històries.
Antonia Huertas sap mantenir la intriga de les dues trames fins al final i fent que no decaigui en cap moment, no donant temps al lector per avorrir-se. Tot i que la temàtica de la ciberseguretat té un llenguatge prou complex, en cap cas resulta farragós pels que no hi entenem un borrall, ja que l’autora aconsegueix que sigui fluid i amb les suficients explicacions perquè els profans puguem seguir la lectura amb facilitat i no ens sentim completament fora de lloc.
L’autora crea una sèrie de personatges força propers, amb problemes reals amb els quals al lector li resulta fàcil d’empatitzar. Els diferents escenaris per on ens mourem, Itàlia, L'Haja, Barcelona, Portbou... estan descrits amb suficients detalls perquè ens fem una idea prou fidedigna d’on som, sigui un exterior o l’interior d’un palauet venecià.
«Incognitus» ens apropa a problemes reals que, cada cop més, assoten el nostre món. Problemes als quals no podem donar l'esquena pensant que no ens afecten, perquè res més lluny de la realitat. El ciberespai és un lloc cada vegada més ampli, més desconegut i més perillós; els grups com Anonymus o Incognitus són una realitat fefaent en els nostres dies, per no parlar del doble espionatge, els interessos politicoeconòmics dels països, que arriben a moure muntanyes i de provocar que els governs actuïn de maneres poc convencionals, per dir-ho d'una manera suau.
