La novel·la comença amb dues morts força dramàtiques: per una banda en un psiquiàtric de la ciutat de Reykjavík, en Danieles suïcida saltat des de la finestra de l'últim pis, davant la mirada del seu germà Palmi que havia anat a visitar-lo; mentre a l'altra punta de la ciutat en Halldor, un professor ja jubilat mort en un incendi provocat a casa seva.
Ràpidament les dues històries s'entrellaçaran amb les dues investigacions que portaran paral·lelament en
Palmi—després de les enigmàtiques paraules del seu germà abans de saltar per la finestra i les que diu un assistent al funeral d'en
Daniel i que era company seu de classe— i la que duen a terme els policies islandesos encapçalats per l'inspector
Erlendur i el seu equip sobre l'atac sofert per
Halldorqui va ser professor de
Daniel durant la dècada dels seixanta. Aquestes investigacions els duran, a poc a poc, anar descobrint una truculenta història de proves farmacèutiques i genètiques que es van dur a terme en una classe amb nanos amb problemes econòmics; criatures amb les quals sembla que tot estava permès.
Es en aquesta novel·la quan comencem, a conèixer a Erlandur Sveinsson: la seva situació familiar, separat de la dona i allunyat dels seus fills que s'han enfonsat, especialment la filla, Eva Lind, en el món de les drogues. Ens assabentem que es va agafar un any sabàtic per cuidar de la seva filla, però també que va agredir a un home mentre estava en actiu. També coneixem a Sigurður Oli, però a Elingborg, la investigadora que conclou el trio recurrent de futures novel·les, només se l'anomena de resquitllada. Veiem un Erlendur reticent al nou món i desconcertat dels mètodes i actituds moderns del seu col·lega, burlant-se d'ell quan fa servir mots anglesos.
L'autor aprofita aquesta ocasió per evocar l'èxode rural que ha conegut l'illa i els seus aspectes negatius, en particular, el desenvolupament de miserables i impersonals suburbis, veritables barris pobles, els habitants dels quals, exclosos de la naixent prosperitat, canvien a la morositat, addiccions, prostitució i tràfic de drogues. Temes que seran recurrents en les posteriors novel·les d'Indridason.
L'autor aprofita per carregar contra els hospitals psiquiàtrics i denunciar la manca de mitjans i personal que pateixen, així com la sobre medicació als pacients per tal de fer triatge i satisfer a la indústria farmacèutica.
Un altre tema que posa sobre la taula és el de la pedofília, que ja havien trobat en una altra obra seva 'La veu'. Al parlar del personatge d'Halldor, també fa esment a un tema que sortirà a vàries de les seves novel·les posteriors: l'ocupació britànica durant la Segona Guerra Mundial.
'Inocencia robada' és una novel·la de gran originalitat on l'autor barreja magistralment el gènere negre amb tocs de ciència-ficció en parlar-nos de la clonació humana.
Tot i la seva primera obra, Arnaldur Indridason ens ofereix una novel·la ja ben construïda i fascinant, mostrant així el seu domini del gènere policíac, i el gran creador de personatges que és.
