Durant anys em va intrigar una pintada anònima en una estació del metro de Barcelona que cal·ligrafiava que no era important saber si hi havia vida després de la mort, sinó que el que calia era saber si n’hi havia abans. Molt temps em va obsessionar aquesta afirmació fins que, anys més tard, Fox Mulder i Dana Scully van qüestionar als seus X files si la veritat era allà fora i van acabar concloent que hi ha altres mons però que estaven en aquest, frase de Paul Éluard, francès desconegut fins que no el van ressuscitar l’enigmàtic Fox i l’escèptica Dana.
De manera similar, ara se’ns atabala molt amb la intel·ligència artificial i es qüestiona la natural, la nostra, de manera que ens endinyen IA per tot arreu igual que no fa massa tot era 2.0, o, fa més, atòmic. Coses de la fàcil manipulació de les ments.
Alguns experts gosen dir que la IA serà més intel·ligent que els humans, però si tenim en compte que la mitjana humana fa pena, no serà difícil superar-la i potser anirem millor ja que vivim en un món regentat per imbècils patològics amb poca o nul·la intel·ligència.
La IA ja és més intel·ligent que molts de nosaltres en tasques específiques, pot vèncer qualsevol jugant als escacs i superar els humans en tasques tan simples com reconèixer lletres i números (cosa en què, per cert, també ens superen els malparits ximpanzés ensinistrats).
Com sempre passa amb moltes coses, ara el bombardeig del concepte IA és continu, tot és IA, tant, que penso que potser no és gaire intel·ligent afirmar que tot és IA. Així, tenim textos escrits en IA (aquest no), imatges creades en IA, prediccions emeses amb IA i segur que acabarem amb fuets, raves i escaroles engendrats amb IA (i ecològics, of course).
Sí, ja sé que tot és canvi constant, maleït Heràclit, però d’aquí a pensar que tot depèn d’una IA hi ha un gran abisme. De moment, no em preocupa massa aquesta mena d’intel·ligència artificial i malparida ja que ens hem de preocupar més per la intel·ligència natural, que lamentablement és escassa, en aquests temps en què el criteri i el sentit comú ens l’imposen descerebrats interessats en fotre’ns els calés per instal·lar plaques solars per autoconsums impossibles i automòbils elèctrics amb autonomies de pa sucat amb oli amb la falsa argumentació que alguna IA ho ha dit. Com dèiem de petits, a cagar a la via.
Rock me mama.
